Stalker, Picnic A La Vora Del Cami - Стругацкие Аркадий и Борис (читаем книги бесплатно TXT) 📗
- I si me l’ha enviat el seu pare? -va pensar d’Arthur-. Cal veure nomes l’arma que te a la butxaca del darrere… No, aixo no es probable. Voltor em coneix. Voltor sap que amb mi mes val no jugar aquesta mena de jocs. Tambe sap com soc a la Zona. No, tot aixo son ximpleries. No es el primer que m’ho demana, ni es el primer a vessar llagrimes, n’hi havia d’altres que queien de genolls. Quant a les armes, tots en portaven la primera vegada. La primera i l’ultima. L’ultima per sempre? Si, l’ultima, noi!, es aixo el que passa, Voltor, l’ultima. Si, papa, si haguessis conegut aquest caprici seu, l’hauries estomacat amb les crosses, aquesta criatura teva per la qual havies resat tant a la Zona… -De sobte va sentir que davant d’ells hi havia alguna cosa, no gaire lluny, a trenta o quaranta metres.
- Alto! -va dir a Arthur.
El noi, docil, es va quedar immobil. Tenia bones reaccions, es va quedar literalment glacat, amb un peu enlaire que despres va baixar lentament a terra, amb prudencia. Redrick es va posar al seu costat. Les vies seguien visiblement el pendent que baixava i desapareixia completament en la boira. I alla en la boira, hi havia alguna cosa. Alguna cosa gran i immobil. Inofensiva. Redrick va aspirar l’aire amb precaucio. Si. Inofensiva.
- Endavant -va dir a mitja veu, espera que Arthur fes un pas i el va seguir. De cua d’ull veia el rostre d’Arthur, el seu perfil cisellat, la pell neta de la seva galta i els llavis premuts amb resolucio sota un bigoti fi.
Es van submergir en la boira fins a la cintura, despres fins al coll i, al cap d’uns segons, la massa de la vagoneta va apareixer davant d’ells.
- Ja hi som -va dir Redrick i va comencar a treure’s la motxilla-. Seu on estas. Farem una cigarreta.
Arthur el va ajudar a treure’s la motxilla i despres es vari asseure, l’un al costat de l’altre, sobre les vies rovellades. Redrick va obrir una de les butxaques de la motxilla i va treure’n un paquet amb el menjar i un termos amb cafe. Mentre Arthur obria el paquet i col·locava els entrepans sobre la motxilla, va treure el flasco de la butxaca interior, el va obrir i, amb els ulls tancats, va beure a poc a poc uns glops.
- En vols? -va proposar tot eixugant el coll del flasco amb el palmell de la ma-. Per tenir mes valor…
Arthur va sacsejar el cap amb aire ofes.
- No em cal prendre res per tenir valor, senyor Shuhart -va dir-. Prefereixo el cafe, si m’ho permet. Hi ha molta humitat aqui, no li sembla?
- Si -va confirmar Redrick. Amaga el flasco, va escollir un entrepa i es va posar a mastegar-. Quan s’hagi dissipat la boira, ja veuras que per totes bandes no hi ha res mes que camps de fang. Abans, hi havia uns nuvols de mosquits, era terrible…
Calla i es va servir una mica de cafe. El cafe era calent, espes, dolc, i en aquell moment li dispensava mes plaer que l’alcohol. Sentia la seva casa, Guta. I no qualsevol Guta, sino una Guta vestida amb una bata, que s’acabava de despertar, amb empremtes del coixi sobre la galta. -Que m’ha agafat per haver-me de ficar en aquesta cosa? -va pensar-. Cinc-cents mil? Es que vull obrir un bar o que? Els diners son indispensables per no haver-hi de pensar. Aixo es cert. Dick ho va dir molt be. Tinc una casa, tinc un jardi, sempre trobare feina a Marmont… Voltor m’ha menjat la closca, com si fos una criatura…
- Senyor Shuhart -va dir Arthur de sobte mirant cap a un costat-. Voste creu de debo que aquella cosa fa complir els desitjos?
- Ximpleries! -va pronunciar Redrick distret i la seva tassa es va quedar a mig cami cap a la boca-. I com es que saps que anem a buscar?
Arthur va fer un riure confos, enfonsa els dits en els seus cabells negres i els estira lleugerament tot dient:
- Ho he endevinat!… Ara ja ni se d’on m’ha vingut aquesta idea… Be, primer, el meu pare abans no deixava mai d’omplir-me el cap amb aquesta Bola d’or. Pero des de fa algun temps, de sobte, no n’ha parlat mes i, en canvi, us anava a veure sense parar. Ja se que no sou gens amics, malgrat tot el que el pare ha pogut dir… Despres es va tornar estrany… -Arthur va riure un altre cop i va sacsejar el cap, recordant-se d’alguna cosa-. Ho vaig comprendre de debo quan vaig veure com voste provava aquest dirigible sobre el solar… -Va donar uns cops de ma sobre la motxilla on es trobava el globus desinflat i plegat-. Per ser franc, el vaig seguir i quan vaig veure que voste feia pujar un sac de pedres per damunt del sol, aleshores vaig comencar a veure-hi clar. Crec que a la Zona ja no queda res de feixuc a part de la Bola d’or. -Va mossegar el seu entrepa i digue pensaros, amb la boca plena-: L’unica cosa que no entenc es com la vol agafar, perque, segons em sembla, deu ser llisa…
Redrick no li treia els ulls de sobre per damunt de la seva tassa i pensava que no s’assemblaven en res, el pare i el fill. No tenien res en comu. Ni la cara, ni la veu, ni l’anima. Voltor tenia la veu ronca, mesella, infame, pero quan parlava d’aixo, en parlava molt be. Era impossible no escoltar-lo. -Pel-roig -deia aleshores, inclinat sobre la taula-. Hem quedat nosaltres dos i entre tots dos no tenim mes que dues cames, teves totes dues,… Qui hi anira, sino tu? Segurament es el tresor mes gran de la Zona! Qui se n’apoderara, eh? Ho deixarem per a aquells merdosos amb les seves maquines? Es que l’he trobada jo. Jo me la guardava per a mi. I fins i tot ara, no la donaria a ningu, nomes a tu. Quants mocosos he entrenat, he obert tota una escola per a ells, saps, pero no, no en saben prou, no tenen ous… Ja veig que no em creus. Be, pitjor per tu. Els diners seran teus. Em donaras el que et sembli, ja se que no em faras cap putada… I jo tornare a tenir cames, entens? La Zona me les havia preses, doncs, potser sera ella la que me les tornara…?
- Que? -va preguntar Redrick, desvetllant-se.
- He demanat si puc fumar, senyor Shuhart.
- Si -va contestar Redrick-. Fuma, fuma… Jo tambe fumare!
Va beure la resta del cafe d’un glop, va treure una cigarreta, l’amassa amb els dits i fixa la mirada en la boira que es dissipava. -Esta sonat -va pensar-. Esta completament boig. Vol unes cames… Fill de puta…
Totes aquestes converses li havien deixat una mena de mal gust a la boca. A mesura que passava el temps, aquesta mena de mal gust no desapareixia, al contrari, es feia mes pronunciat. Redrick no arribava a comprendre que era, pero aquesta cosa el destorbava, com si s’hagues contaminat de Voltor, pero no per una porqueria, sino mes aviat per una mena de forca?… No, per una forca tampoc. Pero per quina cosa, doncs? -Be -es va dir-. Rumiem. Suposem que no he arribat aqui. Que estava preparat per marxar, amb la motxilla feta i llavors ha passat alguna cosa… per exemple… per exemple m’han agafat. Estaria malament? Si, es clar. Estaria malament? Si, segur. Per que estaria malament? Perque perdria els diners? No, no es tracta de diners. El tresor quedaria per a aquells dos canalles, els Roncs i Ossuts? Si, es aixo una mica. Es emprenyador. Pero a mi que? De totes maneres, ells acabaran per tenir-ho tot…
- Brrr! -Arthur va sacsejar les espatlles-. El fred penetra fins als ossos. Senyor Shuhart, em donaria ara un glopet d’aquella cosa?
Sense dir res, Redrick va treure el flasco i li va donar. -Tot i aixi, no vaig accedir de seguida -va pensar de sobte-. Vint vegades vaig enviar Voltor a fer punyetes. I l’ultima vegada vaig acabar acceptant. Ja no podia mes, vet’ho aqui. La nostra darrera conversa va ser molt curta i molt seriosa: -Hola, Pel-roig. He portat el mapa. Vols donar-hi un cop d’ull? -Li vaig mirar els ulls que semblaven uns apostemes: grocs, amb un punt negre, i vaig dir-: Som-hi. -I prou. Recordo que despres em vaig emborratxar, vaig estar bevent tota la setmana sense aturar-me, em sentia brut… Ai coi, i ara quina importancia te tot aixo? Estic aqui i prou. Per que ho estic remenant tot com un beneit? Es que tinc por o que?
Es va estremir. Un grinyol llarg i trist va ressonar de cop i volta en la boira. Redrick va saltar com si l’haguessin impulsat i va ser seguit per Arthur que tambe va saltar. Pero tot va tomar a quedar silencios, nomes un codol feia fru-fru, esllavisant-se terraple avall.
