Stalker, Picnic A La Vora Del Cami - Стругацкие Аркадий и Борис (читаем книги бесплатно TXT) 📗
- Si. No hi ha res a fer. Un d’ells ha dit… -Va callar.
Ell no deia res tampoc. No hi havia res a dir, ell no tenia ganes de pensar-hi, pero llavors, de sobte, se li va acudir una idea horrible: era una invasio. Ni un picnic a la vora del cami, ni una crida per tal d’establir un contacte, no. Una invasio. No ens poden canviar, a nosaltres, pero penetren els cossos dels nostres infants i els fan semblants a ells. Va sentir calfred, pero alhora es va recordar d’haver llegit ja alguna cosa d’aquest genere, un llibre de butxaca amb coberta brillant, i aquest record el va apaivagar. Es pot inventar qualsevol cosa. La realitat no es mai allo que ens imaginem.
- Un d’ells ha dit que ja no es humana -va proferir Guta.
- Ximpleries -va dir Nunan sordament-. Dirigeixi’s a un especialista de debo. Vagi a veure James Cutterfield. Vol que en parli amb ell? Li arreglare una visita…
- Carnisser? -deixa anar un riure nervios-. No val la pena, Dick. Va ser ell el qui m’ho va dir. Deu ser el desti.
Quan Nunan va tenir prou valor per aixecar els ulls, Titi ja no hi era. Guta estava asseguda, immobil, amb la boca entreoberta i la mirada buida; una petita columna de cendra grisa prolongava el final de la seva cigarreta. Aleshores, ell deixa el got sobre la taula dient:
- Faci-me’n un altre com aquest, maca… i per a voste mateixa tambe. Bevem.
Ella va deixar caure la cendra, va buscar amb els ulls on posar la burilla i al final la llenca a la pica.
- Beure per a que? -va preguntar-. Aixo es el que no entenc. Que hem fet de tan dolent? Si no som els pitjors de tota la ciutat…
Nunan pensava que ella anava a plorar pero no va ser aixi. Va obrir la nevera, en va treure el vodka i el suc de tomaquet i agafa un altre got de la prestatgeria.
- No es desesperi -va dir Nunan-. En el mon no existeix res que sigui irreparable. Cregui’m, Guta, tinc relacions molt amplies. Fare tot el possible.
En aquell moment ell mateix creia en el que deia. Mentalment ja estava repassant una llista de noms, de relacions i de ciutats, li semblava que havia sentit parlar de casos semblants i que tot s’acabaria be; nomes li calia tornar a assabentar-se d’on era i qui era el metge. Llavors va recordar per que havia vingut a aquesta casa, es va recordar del senyor Lemchen, va recordar per que va fer-se amic de Guta i ja no volia seguir pensant en res. Va rebutjar tots els pensaments coherents, es va asseure mes comodament i es limita a esperar el seu got.
En aquell moment, a l’entrada es van sentir uns passos que refregaven el terra, i la veu fastigosa, sobretot ara, de Voltor Bar-bridge, va proferir nasalment:
- Ei, Pel-roig! Sembla que algu ha vingut a veure la teva dona, mira el barret… Si fos de tu, jo no ho deixaria aixi…
Despres, la veu de Redrick:
- Vigila les protesis, Voltor. I calla d’una vegada. La porta es alla, no t’oblidis de marxar. Tinc ganes de sopar.
Barbridge:
- Ves-te’n a la merda, que ja no es pot ni fer bromes?
Redrick:
- Tu i jo, ja ens hem fet un fart de fer bromes. S’ha acabat. Fot el camp, no em facis perdre el temps.
El pany espetega i les veus es van tornar encara mes baixes; visiblement van sortir al repla. Barbridge va dir alguna cosa amb veu baixa i Redrick li va contestar-: He dit que s’ha acabat! -De nou se sentien els grunys de Barbridge i la veu tallant de Redrick-: Prou! -La porta es va tancar, uns passos rapids van recorrer l’entrada i Redrick Shuhart va apareixer a la porta de la cuina. Nunan es va aixecar per rebre’l i es van fer una forta encaixada.
- Estava segur que eres tu -va dir Redrick tot examinant Nunan amb els seus ulls verdosos i vius-. Ui, com t’has engreixat, porc! Cultives els teus coixinets de greix en els bars, aixo es!… Ei! Ja veig que esteu passant el temps de conya. Guta, noia, prepara-me’n tambe un got, us haig d’atrapar…
- Encara no hem comencat -va dir Nunan-. Nomes hem estat a punt de fer-ho. I a mes a mes, com vols que algu arribi a beure mes que tu?
Redrick va esclafir a riure bruscament i dona un cop de puny sobre l’espatlla de Nunan.
- Ja veurem qui guanyara. Vine, vine, no ens quedarem a la cuina. Guta, porta el sopar…
Es va enfonsar a la nevera i en va treure dues ampolles, una a cada ma, amb diferents etiquetes.
- Treurem faves d’olla! -va anunciar-. Cal rebre dignament el meu millor amic Richard Nunan que no s’oblida dels seus en els temps de la desgracia! Encara que no en treu cap mena de profit… Quina llastima que Betum no sigui aqui…
- Truca’l -va proposar Nunan.
Redrick va sacsejar el seu cap roig llampant.
- Alla on es troba ara, encara no hi han instal·lat el telefon. Be, vine, vine…
Va entrar el primer al menjador i va col·locar sorollosament l’ampolla sobre la taula.
- Ens fotrem un tiberi de primera, pare! -va dir al vell immobil-. Aquest es Richard Nunan, el nostre amic! Dick, et presento el meu pare, Shuhart gran…
Richard Nunan, transformant la seva sensibilitat en un bloc estanc, va somriure fins a les orelles, agita la ma i va dir a l’emmotllat:
- Molt de gust, senyor Shuhart. Com esta?… Saps que ens coneixem, Red? -va dir a Shuhart petit que buscava en el bar-. Ja ens hem vist una vegada, encara que fos nomes una estona…
- Seu -li va dir Redrick tot fent un moviment de cap en direccio a la cadira de davant del vell-. Si vols parlar amb ell, parla mes fort; no hi sent gaire.
Va distribuir els gots i va obrir de pressa les ampolles mentre deia a Nunan:
- Aboca’n. Per al pare nomes una miqueta, nomes una gota.
Nunan es va posar a omplir els gots sense pressa. El vell restava assegut en la mateixa posicio, mirant la paret. No va reaccionar quan Nunan li apropa un got. Nunan ja s’estava fent a la nova situacio. Era un joc, horrible i llastimos. Redrick el conduia i Nunan hi va entrar com sempre entrava en el joc dels altres: jocs horribles, llastimosos, vergonyosos i salvatges, i molt mes perillosos que aquest. Redrick va agafar la seva copa dient: -Be, salut! -Nunan va mirar el vell de la manera mes natural del mon mentre que Redrick va fer xocar el seu got contra el de Nunan, amb un gest impacient, i va dir-: Au, i no pateixis per ell, ja s’ho fara… -Aleshores Nunan va fer que si, amb tota la naturalitat, i van beure.
Redrick, amb els ulls brillants es va posar a parlar amb el mateix to excitat, lleugerament artificial:
- Ja esta, amic! La preso no em veura mai mes. Si sabessis, noi, que be s’esta a casa! Tinc diners, estic pensant en una petita torre maca amb un jardi, no es pitjor que la de Voltor… Tu saps que volia emigrar, ho vaig decidir a la preso. Que estic fotent en aquesta ciutat de merda? Que se’n vagi a fer punyetes. Pero vaig sortir de la preso i vaig veure que mentrestant havien prohibit l’emigracio. Es que ens hem fet pestilents durant aquests dos anys o que?
Redrick no deixava de parlar i Nunan sacsejava el cap amb afirmacio, xarrupant el whisky; intercalava renecs de compassio, questions retoriques, despres va comencar a preguntar coses sobre la torre: com es, quin preu te… i van discutir. Nunan opinava que la torre era cara i mal situada; va treure l’agenda, la fulleja i es posa a citar les adreces d’altres torres abandonades que es vendrien per res; quant als treballs, costarien encara menys amb la condicio de fer una demanda d’emigracio, de rebre un rebuig per part de les autoritats i d’exigir una compensacio.
- Ja veig que t’estas ocupant de la immobiliaria ara -va dir Redrick.
- M’ocupo una mica de tot -va contestar Nunan tot picant l’ullet.
- Ja ho se, ja ho se, ja n’he sentit a parlar, dels teus assumptes!
Nunan obri els ulls de ple i va fer un gest de “mutis!” amb el dit, assenyalant cap a la cuina.
- Tant se val, tothom ho sap -va dir Redrick-. Els diners no fan olor. Ara ho he entes amb exactitud… Pero quan em van dir que havies agafat l’Ossut com a gerent, em vaig pixar de riure. Has deixat entrar una guineu al teu galliner. Esta sonat, el conec des que era petit…
