Stalker, Picnic A La Vora Del Cami - Стругацкие Аркадий и Борис (читаем книги бесплатно TXT) 📗

- Per que vicios? -va preguntar Nunan.

- Doncs perque els biolegs s’han fet un fart d’intentar aplicar la psicologia humana sobre els animals. Els animals terrestres, fixi’s-hi be.

- Disculpi -va dir Nunan-. Aixo no hi te res a veure. Nosaltres dos parlem de la psicologia d’essers intel·ligents…

- Si. I tot estaria molt be si sabessim el que es aixo, la intel·ligencia.

- Es que no ho sabem? -es va sorprendre Nunan.

- Imagini’s que no. Generalment partim d’una definicio molt planera: la intel·ligencia es la particularitat que distingeix l’home de l’animal. Una temptativa, sap, de separar l’amo del seu gos que, com si diguessim, ho enten tot, pero no ho pot dir. Fixi’s que aquesta definicio planera condueix a d’altres de mes espirituals. Son fundades sobre l’observacio amarga de l’activitat humana en questio. Per exemple: la intel·ligencia es la capacitat d’un esser huma de realitzar actes incongruents o inutils.

- Si, aixo diu alguna cosa de nosaltres -va confirmar Nunan.

- Desgraciadament, si. O, agafem una altra definicio hipotetica: la intel·ligencia es un instint complex que encara no s’ha format. Se sobreenten que l’activitat instintiva es sempre util i natural. D’aqui un milio d’anys, l’instint sera format i nosaltres no cometrem mes els errors que representen, probablement, una propietat inseparable de l’intel·lecte. I llavors, si alguna cosa canvia a l’univers, esdevindrem tranquil·lament una raca en via de desaparicio, una altra vegada, precisament perque haurem perdut la facultat de cometre errors, es a dir, de provar variants diferents, no previstes per un programa rigid.

- Aixo que voste diu resulta… humiliant.

- En aquest cas li presentare encara una altra definicio, molt elevada i noble. La intel·ligencia es la facultat de fer servir les forces del mon que ens envolta sense destruir-lo, aquest mon.

Nunan va arrufar les celles i sacseja el cap, perplex i descontent.

- No -va dir-. Aixo ja es massa… I que pensa del fet que l’home, contrariament als animals, es un esser que experimenta una necessitat invencible de coneixer? He llegit alguna cosa sobre aquest tema.

- Jo tambe -va dir Valentin-. Pero el problema es que l’home, o, en tot cas, l’home de la massa, aquell de qui voste parla quan diu “per a nosaltres” o “no per a nosaltres”, arriba a superar molt facilment la seva necessitat de coneixer. Jo penso que aquesta necessitat no existeix. Hi ha la necessitat d’entendre i per a aixo no cal coneixer. Per exemple, la hipotesi de Deu dona la possibilitat inigualable de comprendre-ho absolutament tot sense aprendre res… Presenti a la humanitat un esquema del mon extremadament simplista i interpreti cada esdeveniment sobre la base d’aquest model simplificat. Aquest apropament no exigeix cap mena de coneixement. Algunes formules apreses de memoria, despres d’allo que es diu la intuicio, el sentit practic i el seny.

- Esperi -va dir Nunan. Va acabar la cervesa i posa sorollosament la gerra buida sobre la taula-. No s’allunyi del tema. Plantegem la questio de la manera seguent. L’home ha trobat un esser extraterrestre. Com descobrirem que l’altre es intel·ligent?

- Ni idea -va dir Valentin que s’estava divertint-. Tot el que he llegit sobre aquest tema condueix a un cercle vicios. Si son capacos de posar-se en contacte, es que son intel·ligents. I a l’inreves: si son intel·ligents son capacos de posar-se en contacte. O, senzillament: si un esser extraterrestre te l’honor de tenir la mateixa intel·ligencia que un esser huma, es intel·ligent. Aixi es.

- Bufa! -va fer Nunan-. I jo que pensava que voste ho tenia tot ben etiquetat…

- Fins i tot un simi pot etiquetar -va observar Valentin.

- No, esperi -va dir Nunan. Per alguna rao se sentia enganyat-. Pero si voste no sap coses tan senzilles… Be, deixem l’assumpte de la intel·ligencia. Pero la Visita? Que en pensa voste de la Visita?

- D’acord -va dir Valentin-. Imagini’s un picnic…

Nunan es va sobresaltar.

- Com ha dit?

- Un picnic. Imagini’s: un bosc, un cami, una clariana. Un cotxe passa del cami a la clariana, apareix gent jove, cistells amb provisions, noies, transistors, maquines de fotografiar i camares… Fan una foguera, munten tendes de campanya, posen musica. I l’endema al mati se’n van. Els animals, els ocells i els insectes que durant la nit, espantats, havien observat els esdeveniments, surten dels seus amagatalls. Que veuen? Sobre l’herba tacada d’oli hi ha espelmes velles. Deixalles escampades arreu, i tambe llanternes usades; algu hi va deixar la clau d’encesa… Els parafangs hi han deixat bruticia, i, naturalment, hi ha traces de la foguera al bosc, pells de pomes, papers de caramels, llaunes, ampolles buides, un mocador, un ganivet de butxaca, diaris estripats, monedes, flors marcides agafades en altres clarianes…

- Ho he entes. Un picnic a la vora del cami.

- Exactament. Un picnic a la vora de ves a saber quin cami cosmic. I em pregunta: tornaran o no?

- Doni’m una cigarreta -va dir Nunan-. Que se’n vagi al diable, la seva pseudociencia! M’imaginava tot aixo d’una altra manera.

- Es el seu dret -va observar Valentin.

- Pero aleshores no ens han vist ni res?

- Per que?

- Be, en tot cas, no ens han parat atencio…

- Sap, al seu lloc, jo me n’alegraria -va aconsellar Valentin.

Nunan va aspirar el fum, va tossir i llanca la cigarreta.

- De qualsevol manera que sigui -va dir, obstinat- es impossible… Que el dimoni se us emporti, els cientifics! Per que aquest menyspreu envers l’home? Per que no deixeu d’intentar rebaixar-nos?

- Esperi -va dir Valentin-. Escolti. “Em pregunteu per quina cosa l’home es gran?” va citar-. “D'haver creat una segona naturalesa? D’haver posat en marxa forces quasi cosmiques? D’haver, en molt poc temps, conquerit el planeta i obert una finestra a l’univers? No! Es gran perque malgrat tot aixo, ha sobreviscut i ha decidit continuar…”

Va regnar el silenci. Nunan reflexionava.

- Potser -va dir insegur-. Naturalment, des d’aquest punt de vista…

- No s’ho prengui malament -va dir Valentin amb indulgencia-. El picnic es una hipotesi nomes meva. I, de fet, no es ni una hipotesi, sino senzillament una imatge… Els xenolegs diguessim seriosos intenten trobar unes versions molt mes solides i agradables per a l’amor propi huma. Per exemple, que no hi ha hagut cap Visita, que ocorrera mes tard. Una certa intel·ligencia elevada deu haver llancat a la Terra uns contenidors amb mostres de la seva cultura material. S’espera que nosaltres estudiarem aquestes mostres, produirem un enllac tecnologic i enviarem un senyal de resposta que significara que ja estem preparats per a un contacte. Que en pensa voste?

- Aixo ja es molt millor -va contestar Nunan-. Veig que entre els cientifics hi ha tambe gent com cal.

- Li proposo una altra versio. La Visita va ocorrer de debo, pero es lluny d’estar acabada. De fet, actualment ens trobem en estat de contacte, pero sense saber-ho. Els Visitants s’han allotjat a les Zones i ens estudien amb molta cura, i alhora ens preparen per als “grans miracles de l’avenir”.

- Aixo si que m’agrada! -va exclamar Nunan-. Si mes no, ara s’enten aquell enrenou misterios que es produeix a les runes de la fabrica. Per cert, el seu picnic no explica gens ni mica aquest enrenou.

- Per que no? -va protestar Valentin-, Una de les meves filles petites podia molt be haver oblidat a la clariana el seu osset mecanic preferit,…

- Deixi-ho -va dir Nunan amb to resolt-. La terra tremola i voste, a aixo li diu osset… Be, de fet, es clar que podria ser un osset. Vol una cervesa? Rosalia! Dues cerveses per a aquests senyors xenolegs!… Realment es un plaer parlar amb voste -va dir a Valentin-. Un veritable rentat de cervell, com si hagues posat sal de magnesi en el meu crani. Perque treballes i treballes, pero, per quin motiu, que passara, ens agradara l’avenir o no?