Stalker, Picnic A La Vora Del Cami - Стругацкие Аркадий и Борис (читаем книги бесплатно TXT) 📗
Redrick va girar el cap i va veure en la verdor al costat del pavello amb teulada blanca, unes espatlles morenes i nues, una boca d’un vermell viu, una ma que li feia senyals. Ell va inclinar el cap en direccio de Liro i, aixafant els rosers, es va dirigir cap al pavello, caminant sobre la tendra herba verda.
Un enorme matalas vermell estava estes sobre la gespa; sobre el matalas, amb un got a la ma, regnava Dina Barbridge amb un bikini quasi invisible; al costat d’ella hi havia un llibre amb coberta de colors, i molt a prop, a l’ombra d’un matoll, hi havia una petita galleda brillant amb glacons, d’on sortia el fi i llarg coll d’una ampolla.
- Hola, Pel-roig! -va dir Dina Barbridge tot aixecant la copa-. On es el pare? Ha ficat els peus a la galleda, una altra vegada?
Redrick s’hi va acostar, les mans amb la cartera creuades a l’esquena i la va mirar de dalt a baix. No se sabia qui, a la Zona, havia cedit a les demandes de Barbridge i li havia donat uns fills fantastics. Dina semblava estar feta de seti, ben plantada, sense defecte: cent-cinquanta lliures de carn saborosa de vint anys, uns ulls de maragda, il·luminats per dintre, una gran boca humida, unes dents blanques i rectes, cabells com plomes de corb, brillants al sol i deixats anar negligentment sobre l’espatlla; el sol es passejava pel seu damunt, vessant-se des de les espatlles fins al ventre i els malucs, i dibuixant ombres entre els seus pits gairebe nus. Redrick, davant d’ella, la contemplava obertament, mentre que ella el mirava des d’abaix, somrient ironicament. Despres va apropar el got cap als seus llavis i va beure uns glops.
- En vols? -va preguntar, llepant-se els llavis. Despres d’haver esperat exactament l’estona que calia perque ell entengues el doble sentit, li va oferir el seu got.
Ell va girar el cap, buscant amb els ulls una gandula; la va descobrir a l’ombra i s’hi va asseure, estirant les cames.
- Barbridge es a l’hospital -va dir-. Li tallaran les cames.
Sempre somrient, ella el mirava amb un ull, l’altre estava amagat sota la massa espessa dels cabells. Nomes que ara el somriure es va tornar immobil: un rictus de sucre sobre la seva cara morena. Despres va sacsejar maquinalment el got com si estigues escoltant el dring dels glacons, i va preguntar:
- Les dues cames?
- Si. Potser fins als genolls, potser fins mes amunt.
Ella deixa el got i aparta els cabells del rostre. Ja no somreia.
- Llastima -va proferir-. Aleshores, tu…
Precisament a ella, a Dina Barbridge, li podia explicar amb tots els detalls com havia passat tot. Potser li podia explicar fins i tot com havia tornat cap al cotxe, el puny de ferro a ma, i com Barbridge havia pregat, no per a ell, sino per a ella i Arti, els seus fills, i com li havia promes la Bola d’or. Pero no en va explicar res. Fica la ma a la butxaca interior sense dir un mot, va treure un feix de bitllets i el tira sobre el matalas vermell, al costat de les llargues cames nues de Dina. Els bitllets es van escampar en forma de ventall d’arc iris. Dina n’agafa uns quants amb un gest distret i es va posar a examinar-los, com si els veies per primera vegada, pero no s’hi interessava pas gaire.
- Aixi que aixo es el darrer sou -va pronunciar.
Redrick es va inclinar sobre la gandula i allarga la ma cap a la petita galleda, en va treure l’ampolla i mira l’etiqueta. L’aigua lliscava sobre el vidre fosc i Redrick va allunyar l’ampolla perque les gotes no li caiguessin sobre els pantalons. No li agradava el whisky car, pero de moment en prendria un traguet, encara que fos d’aquell. Ja obria la boca per beure directament a galet, quan el van aturar uns sons inintel·ligibles de protesta darrere la seva esquena. Es va girar i va veure Liro amb un gran got ple d’un coctel transparent, en les mans esteses, com travessava la gespa a tota marxa, desplacant dolorosament les cames tortes. L’esforc feia que la suor li baixes pel rostre negre i carmesi, els ulls injectats de sang li sortien de les orbites i, en veure que Redrick el mirava, li allarga el got amb un gest desesperat, torna a bramar o a gemegar, obrint de bat a bat la seva boca sense dents i impotent.
- Si, si, espero -li va dir Redrick i torna a desar l’ampolla entre els glacons.
Liro, per fi, va arribar carranquejant fins a Redrick, li allarga el got i amb un gest on es percebia una desimboltura timida, li va fer uns copets a l’esquena, amb la seva ma que semblava una pinca.
- Gracies, Dixon -va dir Redrick, serios-. Aixo es exactament tot el que necessitava. Tu, com sempre, ets perfecte, Dixon.
Mentre que Liro, perplex i encantat, sacsejava el cap i es colpejava convulsivament els malucs amb la ma sana, Redrick va aixecar solemnement el got, en buida la meitat d’un glop i li va fer un senyal amb el cap. Despres va mirar Dina.
- En vols? -li va preguntar, ensenyant-li el got.
Ella no va contestar. Plegava un bitllet per la meitat, i un altre, i un altre.
- No pateixis -va dir-. No morireu. El teu pare te…
Ella el va tallar.
- Aixi que tu l’has dut a coll -va dir. No ho preguntava, ho afirmava-. Tu, pobre idiota, l’has arrossegat sobre l’esquena, aquell porc, tu, mocos, has deixat perdre una ocasio aixi…
Ell la mirava, oblidant-se del seu got. Ella es va aixecar, s’apropa a ell, caminant sobre els bitllets escampats, i aturant-se davant d’ell, amb els punys premuts contra els malucs llisos, aillant-lo de la resta del mon amb el seu cos sumptuos que feia olor de perfum i de suor dolca.
- D’aquesta manera us fa anar de bolit, a tots vosaltres, burros… Aixi us trepitja… No pateixis, amb crosses i tot us trepitjara i us fara anar de cul, ell us ensenyara l’amor fraternal i la caritat! -Ara estava quasi cridant-. T’ha promes la Bola d’or, oi? El mapa, els paranys, oi? Estupid! Pobre imbecil! Et veig a la cara que t’ho ha promes… Ah, si, ja te’l donara, el mapa! Senyor, tingues pietat de l’anima estupida de Redrick Shuhart, d’aquest pel-roig imbecil…
Aleshores Redrick es va aixecar lentament i li clava una bufetada amb tota la forca. Ella va callar de seguida, es deixa caure sobre l’herba com si li haguessin tallat les cames i va amagar el rostre entre les mans.
- Idiota… pel-roig… -va proferir inintel·ligiblement-. Com has pogut perdre aquesta ocasio… una ocasio aixi…
Tot mirant-la de dalt a baix, Redrick va acabar-se el coctel i, sense girar-se, torna el got a Liro. No hi havia res mes a dir. Deu n’hi do els fills per als qui resava Voltor Barbridge a la Zona. Uns fills que estimen i respecten!
Va sortir al carrer, agafa un taxi i demana que el conduis al “Bortx”. Calia acabar tots els seus assumptes, tenia una son mortal, tot era borros davant dels seus ulls. Malgrat els seus esforcos es va adormir, aixafant la cartera amb tot el cos, i no es va despertar fins que el xofer el va sacsejar per l’espatlla.
- Hi hem arribat, senyor…
- Pero on som? -va articular, mirant al seu voltant, amb els ulls encara enterbolits per la son-. T’he dit que em portessis al banc…
- De cap manera, senyor -va somriure el xofer amb tota la boca-. M’ha demanat al “Bortx”. Aqui teniu, “Bortx”.
- Be -va dir Redrick-. Dec haver somiat alguna cosa…
Paga i sorti, amb dificultat, movent les cames inflades. L’asfalt estava escalfat pel sol, la calor havia augmentat. Redrick va sentir que estava tot amarat de suor, tenia mal gust a la boca, els ulls li cremaven. Abans d’entrar, va passejar la mirada pel voltant. Com sempre a aquesta hora, el carrer estava buit davant del “Bortx”. Els establiments de l’altra banda del carrer encara no havien obert, i fins i tot el mateix “Bortx” estava tancat, pero Ernest ocupava ja el seu lloc: fregava els gots, llancant mirades de mala bava a tres xicots desconeguts que bevien cervesa en una taula del raco. Les altres taules estaven encara cobertes per les cadires de cap per avall. Un negre desconegut vestit amb jaqueta blanca escombrava el terra; un altre negre s’entretenia amb una caixa de cervesa darrere d’Ernest. Redrick es va apropar al taulell, deixa la cartera al damunt i saluda. Ernest va contestar rondinant alguna cosa poc agradable.
