Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- Si, si, digui.

- No es res, nomes un petit detall. Quan vaig retornar al meu compartiment, vaig observar que el que seguia al meu, el del final, ja sap voste…

- Si, el numero setze.

- Efectivament, la porta no era completament tancada. I l’individu que hi havia dins mirava d’una manera furtiva. Aleshores va tancar la porta rapidament. Ja se que no te cap importancia, pero va semblar-me anormal. Vull dir que es completament normal obrir una porta i treure el cap si hom sent curiositat. Pero va ser la manera furtiva de fer-ho que va cridar-me l’atencio.

- Efectivament -respongue Poirot, no gaire convencut.

- Ja li he dit que es un detall insignificant -repeti Arbuthnot, excusant-se-. Pero ja sap que a primeres hores del mati, tot es molt silencios i aquest detall resultava bastant sinistre, com en una novel·la de detectius. Realment, no te sentit.

El coronel va aixecar-se.

- Be, si no em necessiten…

- Gracies, coronel Arbuthnot; res mes per ara.

El militar va dubtar un moment. La seva natural aversio de veure’s interrogat per estrangers s’havia dissipat.

- Respecte a missDebenham -digue, con avergonyit-, jo puc assegurar-los que es una veritable dama. Es una pukka sahib.

Una mica envermellit, el coronel va retirar-se.

- Que es una pukka sahib?-va preguntar el doctor Constantine amb interes.

- Aixo vol dir que el pare i els germans de missDebenham van educar-se en la mateixa classe d’escola que el coronel Arbuthnot -digue Poirot.

- Oh! -va contestar el doctor Constantine decepcionat-. Aixo no te res a veure amb el crim.

- Exactament -respongue Poirot.

Va quedar rumiant una estona, tamborinejant amb els dits damunt la taula. Despres va alcar els ulls.

- El coronel Arbuthnot fuma amb pipa -digue-. En el compartiment de misterRatchett he trobat un netejador de pipes. MisterRatchett fumava nomes cigars.

- Voste creu…?

- Fins ara, es l’unic que ha admes de fumar amb pipa. I ha sentit parlar del coronel Armstrong; fins i tot potser va coneixer-lo, encara que actualment no vulgui admetre-ho.

- Creu, doncs, possible…?

Poirot mogue violentament el cap.

- Precisament es «impossible» (completament «impossible») que un honorable angles, lleugerament estupid, apunyali un enemic dotze vegades consecutives amb un ganivet. ?No senten, amics meus, que es absolutament «impossible»?

- Aixo es psicologia -digue monsieurBouc.

- I cal respectar la psicologia. Aquest crim porta una signatura i, segurament, no es pas la signatura del coronel Arbuthnot. Pero anem, ara, amb el seguent interrogatori.

Aquesta vegada monsieurBouc no va citar per a res l’italia. Pero va pensar-hi.

Capitol IX

La declaracio de mister Hardman

El darrer dels viatgers de primera classe que va esser interrogat -misterHardman- era un voluminos i llampant america que va compartir la taula amb l’italia i el criat.

Duia un vestit flamant, una camisa rosa, una agulla de corbata enlluernadora i anava mastegant quan va entrar al vago restaurant. Tenia una cara com una lluna, forca vulgar, i una expressio de panxacontent.

- Bon dia, senyors -digue-. En que puc servir-los?

- Suposo que s’haura assabentat de l’assassinat, mister…Hardman.

- Segur.

L’america anava mastegant el xiclet.

- Ens cal interrogar tots el passatgers d’aquest tren.

- Em sembla molt be. Es l’unica manera d’esclarir l’afer.

Poirot va consultar el passaport que tenia al davant.

- Voste es Cyrus Bethman Hardman, ciutada dels Estats Units, de quaranta-un anys, viatjant de cintes de maquines d’escriure.

- O.K., soc jo.

- Voste va d’Istanbul a Paris.

- Exactament.

- Motius?

- Negocis.

- Viatja sempre en primera classe, misterHardman?

- Si, senyor. La casa em paga totes les despeses.

L’america va fer l’ullet.

- Ara, misterHardman, parlem de l’esdeveniment d’anit passada.

L’america va assentir amb el cap.

- Que pot dir-nos respecte al que va succeir?

- Exactament res.

- Ah, doncs, es una llastima. Potser voldra dir-nos, misterHardman, exactament, ?que va fer, voste, ahir a la nit, a partir del sopar?

Per primera vegada l’america va semblar que no tenia preparada la resposta. Al final va dir:

- Dispensin-me, senyors; pero, qui son, vostes? Posin-me al corrent.

- Aqui hi ha misterBouc, un dels directors de la Compagnie des Wagons-Lits. Aquest senyor es el doctor que ha examinat el cadaver.

- I voste?

- Jo soc Hercule Poirot. Estic encarregat per la Companyia d’investigar aquest assumpte.

- He sentit parlar de voste -va dir misterHardman. Despres va reflexionar durant uns moments-. Em sembla -digue finalment- que sera millor que parli clar.

- Certament, sera millor per a voste de dir-nos tot el que sapiga -respongue Poirot, secament.

- Voste hauria dit una gran veritat si jo «sabes» alguna cosa. Pero no es aixi. No se absolutament res, tal com he dit. Pero jo «caldria» que sabes alguna cosa. I aixo em contraria. Tinc l’obligacio de saber alguna cosa.

- Faci el favor d’explicar-se, misterHardman.

MisterHardman va sospirar, es va treure el xiclet de la boca i se’l va ficar a la butxaca. Al mateix temps la seva personalitat va semblar que feia un canvi. Esdevenia menys comic i es feia mes real. El to de veu era menys nasal i la seva veu tambe va transformar-se.