Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- Aquest passaport esta una mica modificat -digue-. Aqui veura qui soc realment.

Poirot va llegir la targeta que va lliurar-li. MonsieurBouc la va llegir per damunt la seva espatlla.

Mr. Cyrus B. Hardman McNeil’s Detective Agency New York

Poirot coneixia el nom. Era una de les mes conegudes i reputades agencies de detectius particulars de Nova York.

- Ara, misterHardman -digue Poirot-, faci el favor d’explicar-nos que significa tot aixo.

- Certament. Les coses han anat aixi. Jo vaig venir a Europa seguint la pista d’una parella d’estafadors que no tenen res a veure amb aquest afer. La caca va acabar-se a Istanbul. Vaig telegrafiar al meu cap i vaig rebre instruccions de retornar. Em trobava ja cami del meu petit Nova York, quan vaig rebre aixo.

Va treure’s una carta de la butxaca.

Portava la capcalera de l’Hotel Tokatlian.

«Estimat senyor: M’han indicat el seu nom com un membre de l’agencia de detectius MacNeil. Li prego se serveixi presentar-se a la meva suite d’aquest hotel, a les quatre d’aquesta tarda.»

I estava firmada: «S. S. Ratchett».

-  Eh bien?

- Vaig presentar-me a l’hora indicada i misterRatchett va posar-me al corrent de la situacio. Va ensenyar-me un parell de cartes que havia rebut.

- Estava espantat?

- Pretenia no estar-ho, pero, en realitat, ho estava. Va fer-me una proposicio. Calia que jo viatges en el mateix tren que ell fins a Parrus i procurar que ningu no s’apropes a ell. I aixi vaig fer-ho, senyors, pero malgrat tot, algu s’hi va apropar. Aixo es el que em contraria. No he fet massa bon paper, oi?

- ?Va donar-li, voste, alguna indicacio respecte a allo que calia que fes?

- Ja ho crec. Tot estava estudiat. La seva idea era que jo viatges en el compartiment immediat al seu, pero no va ser possible. L’unic compartiment que vaig poder obtenir va ser el numero setze, i encara, amb bastant de treball. Segurament el conductor devia reservar-se’l per als seus negocis. Pero no hi havia res mes. Quan vaig veure la situacio, vaig pensar que el compartiment numero setze era una bona posicio estrategica. Hi havia nomes el vago restaurant davant el vago llit d’Istanbul i la porta de la plataforma a la nit era tancada. L’unic lloc per on podia entrar un presumpte assassi era la porta de darrera la plataforma o per la part posterior del tren, i tant en un cas com en l’altre, calia que passes per davant del meu compartiment.

- Suposo que no te cap idea de la identitat del possible assaltant.

- Si, coneixia el seu aspecte. MisterRatchett me’l va descriure.

- Que???

Els tres homes van inclinar-se vivament endavant.

Hardman va seguir:

- Un individu baixet, moreno, amb veu efeminada, es el que el vell va dir-me. Digue, tambe, que, segurament, la primera nit no passaria res, que seria mes probable que succeis a la segona o a la tercera.

- Ell devia estar assabentat d’alguna cosa -digue monsieurBouc.

- Segurament devia saber mes del que va dir al seu secretari -digue lentament Poirot-. ?Li va explicar alguna cosa, a voste, referent al seu enemic? ?No li va dir, per exemple, «per que» estava la seva vida en perill?

- No, mes aviat es va mostrar reticent referent a aixo. Nomes va dir-me que aquell individu estava disposat a matar-lo i que, segurament, ho intentaria.

- Un home moreno, baixet, amb veu efeminada… -digue Poirot, pensarosament.

De sobte, fixant la seva mirada en la de Hardman, va preguntar-li:

- Voste coneixia la seva identitat, naturalment.

- Qui, senyor?

- Ratchett. Voste el devia reconeixer.

- No comprenc que vol dir.

- Ratchett era Cassetti, l’assassi de la nena Armstrong.

MisterHardman va deixar anar un perllongat xiulet.

- Aixo si que es una sorpresa! -digue-. Si, senyor! No, jo no el vaig reconeixer. Aleshores jo em trobava a l’oest, quan es va produir aquell cas. Segurament vaig veure fotos d’ell als diaris, pero jo no soc capac de reconeixer ni la meva propia mare en un retrat de premsa.

- ?Coneix algu relacionat amb l’afer Armstrong que respongui a aquesta descripcio: baix, moreno i amb veu efeminada?

Hardman va estar pensant durant uns moments.

- Es dificil de dir. Gairebe tots els relacionats amb aquell cas ja son morts.

- Hi havia una xicota que es va llancar d’una finestra, recordi!

- Si, la recordo. Era estrangera, no se de quin pais. Podria molt be ser que hi tingues algunes relacions. Pero recordi, voste, que hi hagueren altres casos a mes del cas Armstrong. Cassetti explotava els raptes des de feia bastant de temps. Voste no pot concentrar-se unicament en un sol cas.

- Ah, pero nosaltres tenim les nostres raons per a creure que aquest crim esta relacionat amb el cas Armstrong.

L’america va moure el cap.

- Doncs, no puc recordar ningu que respongui a aquestes senyes complicat amb el cas Armstrong -digue lentament-. Naturalment, jo no vaig intervenir-hi i no se pas gran cosa.

- Be, segueixi la seva relacio, misterHardman.

- Em queda molt poc per a explicar. Jo dormia durant la primera nit. Anit passada tampoc no vaig trobar res d’anormal pel que feia referencia a la meva vigilancia. Tenia la meva porta una mica oberta per tal d’observar, pero no va passar cap desconegut.

- N’esta segur, misterHardman?

- Absolutament segur. Ningu no va pujar al tren des de fora i ningu no va travessar el passadis procedent dels vagons de darrera el nostre. Ho puc jurar.

- Des de darrera la seva porta, ?li era possible de veure el conductor assegut en el seu seient?

- Naturalment. Era assegut en la petita banqueta molt prop de la meva porta.

- ?Sap si va moure’s d’aquell seient despres que el tren s’hague parat a Vincovci?

- Aquesta era la darrera estacio? Si, va anar a atendre un parell de trucades, precisament despres d’aturar-se el tren. Despres va passar davant la meva porta en direccio del vago de darrera i va estar absent cosa d’un quart. Va haver-hi una trucada molt insistent i aleshores ell va venir corrents. Jo vaig sortir un moment al passadis per tal de veure que passava (em sentia una mica nervios, compren?), pero era nomes una dama americana que trucava. La bona dona va armar un infern total per a res. Despres es dirigi a un altre compartiment i va retornar al cap de poca estona amb una ampolla d’aigua mineral no se per a qui. Despres de tot aixo, el conductor va tornar a asseure’s a la seva banqueta fins que van tornar-lo a trucar del capdavall del passadis perque prepares un llit. No crec pas que es mogues mes fins a les cinc del mati.