Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- Per que m’ho pregunta?

-  Madame-digue Poirot suaument-, els detectius fem tota classe de preguntes. Per exemple, ?vol fer-me el favor de dir-me de quin color es la seva bata?

Ella va quedar-se mirant-lo. Despres va posar-se a riure.

- Es de color vermellos, de chiffon.?Es realment molt important?

- Molt important, madame.

Va afegir, curiosa:

- Es veritablement un detectiu, doncs?

- Per al que vulgui manar, madame.

- Jo em pensava que no hi hauria detectius en el tren travessant Iugoslavia, fins arribar a Italia.

- Jo no soc cap detectiu iugoslau, madame.Jo soc un detectiu internacional.

- Pertany a la Societat de Nacions?

- Jo pertanyo al mon, madame-digue Poirot dramaticament. I va afegir-: Treballo sobretot a Londres. Parla, voste, angles? -li pregunta en aquest idioma.

- El parlo una mica, si.

El seu accent era delicios.

Poirot va inclinar-se novament.

- No vull entretenir-la mes, madame.Ja ha pogut veure que l’interrogatori no ha estat pas tan terrible.

Ella va somriure, va inclinar el cap i sorti.

-  Elle est jolie femme-digue monsieurBouc, entes en la materia-. Pero no ens ha dit pas gran cosa.

- No -respongue Poirot-. Dues persones que no han vist ni han sentit res.

- Cridarem l’italia, ara?

Poirot no va contestar, de moment. Estava observant una certa taca de greix en un passaport diplomatic hongares.

Capitol VIII

Declaracio del coronel Arbuthnot

Poirot va sortir de les seves reflexions amb un lleuger sobresalt. Els seus ulls lluien quan van trobar-se amb els de monsieurBouc.

- Estimat amic -digue-. Ja veieu com m’he convertit en un esnob. Considero que cal atendre la primera classe abans que la segona. Interrogarem, doncs, seguidament, el ben plantat coronel Arbuthnot.

El frances del coronel era bastant deficient; per tant, Poirot va decidir fer l’interrogatori en angles.

S’anotaren el nom, edat i adreca, aixi com la seva graduacio militar. Poirot va seguir:

- ?Retorna, voste, de l’india amb el que en diuen llicencia i que nosaltres anomenem en permission?

El coronel Arbuthnot, completament despectiu perque un parell d’estrangers li fessin un interrogatori, va contestar amb una brevetat completament britanica:

- Si.

- Pero, voste no ha de viatjar en un vaixell oficial?

- No.

- Per que, no?

- He escollit de viatjar per terra, per raons de la meva conveniencia. -I va semblar dir: «Unes raons de les quals no haig de donar compte a ningu».

- Ve de l’india, voste?

- Vaig aturar-me una nit per veure Ur, de Caldea, i tres dies a Bagdad amb un coronel amic meu -va contestar secament Arbuthnot.

- Va aturar-se tres dies a Bagdad. Tinc entes que la jove anglesa, missDebenham, tambe ve de Bagdad. ?Potser la va coneixer, voste, alla?

- No. Vaig trobar missDebenham per primera vegada quan ella feia el viatge de Kirkuk a Nissibin.

Poirot va inclinar-se endavant. La seva veu va agafar un to mes estrangeritzat i persuasiu.

-  Monsieur,vaig a fer-li un prec. Voste i missDebenham son els unics anglesos que hi ha en el tren. Tinc molt d’interes a saber l’opinio que tenen un de l’altre.

- Aquesta pregunta es altament incorrecta -digue el coronel fredament.

- No ho cregui. Ha de comprendre que el crim ha estat comes, segons totes les probabilitats, per una dona. L’home ha estat apunyalat no menys de dotze vegades. Fins i tot el chef de trainva dir-ho: «Es una dona». Quina es, doncs, la meva tasca? Donar a totes les senyores que viatgen en l’Istanbul-Calais allo que els americans anomenen «un cop d’ull». Pero jutjar una anglesa es cosa dificil. Els anglesos son molt reservats. Per aixo recorro a voste, monsieur,en interes de la justicia. Quina classe de persona es missDebenham? ?Que en sap, voste, d’ella?

-  MissDebenham -va contestar el coronel amb cert entusiasme- es una lady.

- Ah! -digue Poirot aparentant gran satisfaccio-. Aixi, ?voste no creu que ella pugui estar complicada en aquest crim?

- La idea es absurda! -contesta Arbuthnot-. Aquest home era un perfecte desconegut, al qual ella no havia vist mai.

- Li ho ha dit ella, aixo?

- Efectivament. Estavem comentant el seu aspecte desagradable. Si realment una dona esta complicada en aquest afer, segons que sembla sigui l’opinio de voste (i segons el meu parer, sense cap fonament), puc donar-li la seguretat que no es pas missDebenham la persona indicada.

- Parla, voste, d’aquest assumpte molt acaloradament -va dir Poirot amb un somriure.

El coronel Arbuthnot va donar-li una mirada glacial.

- En realitat, no se pas que vol dir -va replicar.

Aquella mirada va intimidar Poirot. Va abaixar els ulls i va comencar de remenar uns papers que tenia al seu davant.

- Tot aixo no te importancia -digue-. Siguem practics i anem als fets. Tenim totes les raons per a creure que aquest crim es va perpetrar a un quart de dues d’anit passada. Es una de les parts de la rutina obligatoria de preguntar a tots els passatgers del tren que feien en aquella hora.

- Perfectament. A un quart de dues, si no recordo malament, estava parlant amb el jove america, secretari de l’home assassinat.

- Ah! ?Era en el compartiment de voste o en el d’ell?

- Jo era en el seu compartiment.

- En el del jove que es diu MacQueen?

- Si.

- Era amic o conegut de voste?

- No. Mai no ens haviem vist abans de fer aquest viatge. Vam entaular una conversa casual ahir i ens vam sentir interessats. A mi, generalment, no m’agraden massa els americans…, no els tinc gaire tractats.