Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

Les barreres que hi havia hagut entre els passatgers, eren enderrocades per complet. Tots se sentien units en la desgracia comuna. MistressHubbard era la que es planyia en veu mes alta.

- La meva filla va dir-me que tindria un viatge tan felic. «Nomes caldra que seguis en el tren i et portara directament fins a Paris.» I pensar que podem quedar-nos aqui dies i mes dies -anava lamentant-se-. I el meu vaixell surt dema passat.;Com podre agafar-lo? Ni tan sols puc telegrafiar anul·lant el meu viatge.

L’italia deia que tenia un afer urgentissim a Mila. L’obes america digue que era «una contrarietat, madame»,pero que confiava que el tren podria reemprendre el viatge i podria arribar encara a temps.

- La meva germana i els seus fills m’esperen -va dir la sueca, posant-se a plorar-. No puc saber res d’ells. Que pensaran? Que m’ha passat alguna cosa greu!

- Quant temps caldra que ens quedem aqui? -va preguntar Mary Debenham-. Algu pot saber-ho?

La seva veu tenia un to d’impaciencia, pero Poirot va observar que no donava mostres d’aquella ansietat febrosa que li va notar en el trajecte del Taurus Express.

MistressHubbard es va tornar a lamentar.

- En aquest tren no hi ha ningu que sapiga res. I ningu no fa res per a saber-ho. Som una colla d’inutils estrangers. Si fossim en el meu pais, sortiria algu que intentaria de fer quelcom d’utilitat.

Arbuthnot va adrecar-se a Poirot i li va parlar en un frances anglicitzat.

-  Vous etes un directeur de la ligne, je crois, monsieur. Vous pouvez nous dire…

Somrient, Poirot li contesta en angles:

- No, no; no soc jo. Em confon amb el meu amic monsieurBouc.

- Oh, perdoni!

- De res. Es el mes natural. Jo ocupo, ara, el compartiment que ocupava ell abans.

MonsieurBouc no era present en el vago restaurant. Poirot va donar un cop d’ull per veure qui faltava.

Aquests eren la princesa Dragomiroff i el matrimoni hongares, aixi com tambe Ratchett, el seu criat i la cambrera alemanya.

La dama sueca va eixugar-se els ulls.

- Soc una estupida -digue-. Faig mal fet de plorar. Que sigui el que Deu vulgui!

Pero aquest esperit cristia, no tothom va compartir-lo.

- Perfectament, esta molt be -respongue MacQueen amb impaciencia-. Pero podem quedar deturats aqui durant molts dies.

- Pero sap algu, almenys, en quin pais som? -va preguntar mistressHubbard tota plorosa.

I en contestar-li, algu, que a Iugoslavia, exclama:

- Oh!, un d’aquests racons dels Balcans! ?Que podem esperar?

- Voste es l’unica que te paciencia, mademoiselle-digue Poirot a missDebenham.

Ella va arronsar-se lleugerament d’espatlles.

- Quina altra cosa es pot fer?

- Voste es filosof, mademoiselle.

- Aixo significa una actitud d’indiferencia. I crec que aquesta actitud es mes egoista. He apres d’estalviar-me emocions inutils.

Parlava mes per a si mateixa que no pas adrecant-se a Poirot. Ni tan sols el mirava. La seva mirada estava fixa en una finestra on la neu s’anava acumulant.

- Te un caracter energic, mademoiselle-digue galantment Poirot-. Estic segur que es el caracter mes energic de tots els qui som aqui.

- Oh, no!, no ho cregui. Conec algu mes fort que no pas jo.

- Qui es?

La noia va semblar que reaccionava, que tornava a la realitat, i va adonar-se que estava parlant amb un estrany, un estranger amb el qual, fins aquell mati, nomes havia canviat mitja dotzena de paraules.

Rigue d’una manera una mica forcada.

- Es tracta… d’aquesta dama d’edat, per exemple. Voste es deu haver fixat en ella. Una dama vella i molt lletja, pero te alguna cosa que fascina. Nomes li cal alcar el dit petit i demanar quelcom amb la seva veu tan educada, i tot el tren es posa en moviment.

- Tambe es posa en moviment per al meu amic, monsieurBouc -va contestar Poirot-. Pero es perque es un dels directors de la linia, no pas perque tingui un caracter autoritari.

Mary Debenham va somriure.

El mati anava passant. Diverses persones, i Poirot entre elles, romangueren al vago restaurant. De moment, el temps passava millor fent vida en comu. Poirot va haver d’escoltar la vida i miracles de la filla de mistressHubbard, aixi com la del seu difunt marit, des que es llevava al mati, i que esmorzava, fins que es ficava al llit, amb uns peucs que la mateixa mistressHubbard li confeccionava especialment.

Tambe calgue que sentis unes confuses explicacions dels proposits missioners de la senyora sueca, quan va entrar al vago restaurant el conductor del vago llit i s’adreca a Poirot.

-  Pardon, monsieur.

- Que desitja?

- MonsieurBouc em prega que el saludi i que li digui que faci el favor d’anar a parlar amb ell un moment.

Poirot va aixecar-se i, demanant excuses a la dama sueca, va seguir l’empleat. Aquest no era el conductor del seu compartiment, sino que era molt mes robust.

Va seguir el seu guia a traves del corredor del seu propi vago i va seguir al seguent. L’home va trucar a una porta i es posa de costat per a deixar pas a Poirot.

El compartiment no era el de monsieurBouc. Era un de segona classe, escollit, segurament, per les seves majors proporcions. Feia la impressio d’esser ple de gent.

MonsieurBouc estava assegut en un petit seient del fons. Davant d’ell, al costat de la finestra, un home baixet i moreno mirava la neu a traves dels vidres. Dret i impedint el pas a Poirot, hi havia un home amb uniforme blau (el chef de train)i el conductor del vago llit.

- Ai, amic meu! -exclama monsieurBouc-. Entreu. Tenim necessitat de vos.

L’home baixet de la finestra va enretirar una mica el seient i monsieurPoirot va passar entre els dos empleats i va asseure’s davant el seu amic.

L’expressio de la cara de monsieurBouc ja li va donar, com diria ell mateix, molt a pensar. Es veia clar que havia succeit alguna cosa inesperada.

- De que es tracta? -va preguntar.

- Coses molt greus. Primerament, la neu…, despres aquesta aturada. I ara…