Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

Va fer una pausa, i de la gorja del conductor va sortir una mena de gemec.

- I ara, que?

- Ara un senyor apareix mort en el seu llit…, apunyalat.

MonsieurBouc parlava amb una tranquil·la resignacio.

- Un viatger? Quin viatger?

- Un america. Un individu que es diu… es diu… -Va consultar unes notes que tenia al davant-. Ratchett… Es aixi?

- Si, senyor -respongue el conductor del vago llit.

Poirot el va mirar. Estava mes blanc que la calc.

- Caldria fer seure aquest home -va dir al seu amic-. Esta a punt de desmaiar-se.

El cap del tren va apartar-se una mica i l’empleat va deixar-se caure al seient, agafant-se el cap entre les mans.

- Ai! Aixo es molt serios!

- Certament, es molt serios. Per comencar, un assassinat, que per ell sol es ja una calamitat de primer ordre, i a mes aquesta parada, cosa que fa que les circumstancies siguin mes dramatiques. Aqui estarem qui sap les hores, que dic, hores…?, dies! Una altra circumstancia. En passar per la majoria dels paisos, la policia local puja al tren. Pero no a Iugoslavia, compren?

- Es una posicio molt dificil -digue Poirot.

- I pot esdevenir pitjor, encara. Doctor Constantine… Ah, perdoneu, havia oblidat… No l’he presentat… El doctor Constantine, monsieurPoirot.

L’homenet moreno va fer una inclinacio, a la qual va correspondre Poirot.

- El doctor Constantine creu que la mort s’ha produit cap a la una de la matinada.

- Es molt dificil de precisar exactament -va dir el doctor-, pero crec poder afirmar que la mort ha ocorregut entre les dotze i les dues del mati.

- ?Quan fou vist misterRatchett per darrera vegada? -va preguntar Poirot.

- Se sap que estava en vida a la una menys vint minuts, quan va parlar amb el conductor -va contestar monsieurBouc.

- Efectivament -digue Poirot-. Jo mateix vaig sentir la conversa. Es la darrera noticia que es te?

- Si.

Poirot va girar-se cap al metge, el qual va seguir dient:

- La finestra del compartiment de misterRatchett era oberta de bat a bat, cosa que fa suposar que l’assassi es va escapar per alli. Pero segons la meva opinio, aquesta finestra oberta nomes es per a despistar. La persona que va sortir per la finestra hauria deixat senyals ben marcades a la neu i no n’hi ha cap.

- Quan s’ha descobert el crim? -va preguntar Hercule Poirot.

- Michel!

El conductor del vago llit va aixecar-se. Estava encara pal·lid i temorenc.

- Digui a aquest senyor que va passar, exactament -ordena monsieurBouc.

L’home va comencar d’enraonar, quequejant.

- El criat d’aquest misterRatchett ha estat trucant diverses vegades a la porta aquest mati. No ha obtingut contesta. Aleshores, una mitja hora despres, ha arribat el cambrer del restaurant. Necessitava saber si el senyor prendria el dejeuner.Jo li he obert la porta amb la meva clau. Pero tambe hi ha una cadena i aquesta estava posada. Dins el compartiment ningu no ha contestat, tot estava en silenci i feia un fred… un fred terrible!, amb la finestra oberta i la neu caient a dins. He pensat que el senyor potser havia tingut un atac. He anat a cercar el chef de train.Hem trencat la cadena i hem entrat. El senyor estava… Ah!, c’etait terrible!

Va tapar-se la cara amb les mans alta vegada.

- La porta era tancada i la cadena posada -va repetir Poirot, tot pensaros-. No sera pas un suicidi, oi?

El doctor grec va riure sardonicament.

- ?Un home que se suicidi pot clavar-se deu o dotze punyalades, a diferents llocs? -va preguntar.

Poirot obri els ulls.

- Pero aixo es d’una gran ferocitat! -digue.

-  C’est une femme-intervingue el chef de train,parlant per primera vegada-. Poden estar segurs que es una dona. Nomes una dona es capac de fer una cosa semblant.

El doctor Constantine va fer un gest de dubte.

- En tot cas, caldria que fos una dona molt robusta -digue-. No desitjo parlar en termes cientifics, ja que donaria peu a confusions, pero puc donar-los la seguretat que un o dos dels cops van donar-se amb tanta forca que l’arma ha travessat els ossos i els musculs.

- Pel que pot veure’s, no es un crim cientific -va comentar Poirot.

- Completament contrari al cientific -digue el doctor Constantine-. Els cops s’han donat a l’atzar. Alguns d’ells no causaren gairebe cap dany. Es com si algu, amb els ulls tancats, hagues descarregat els cops una i altra vegada.

-  C’est une femme-repeti el chef de train-. Les dones son aixi. Quan estan rabioses tenen una forca terrible.

Ho digue amb tanta de seguretat que tothom va sospitar que podia tenir una experiencia personal.

- Jo potser puc contribuir a afegir mes detalls -digue Poirot-. MisterRatchett va dir-me ahir, si no ho vaig entendre malament, que la seva vida estava en perill.

- Aleshores, no es pas una dona. Deu ser un gangster o be un pistoler.

El chef de trainva fer un gest de disgust en veure considerada la seva teoria com una cosa sense valor.

- Si fos aixi -digue Poirot- seria un gangster d’aficio.

El seu to expressava una desaprovacio professional.

- En el tren viatja un america molt grossot -va dir monsieurBouc, insistint en la seva idea-. Te molt mal aspecte, va vestit d’una manera extravagant. Mastega xiclet sense parar, cosa que no es de molt bona educacio, que diguem. Sap qui vull dir?

El conductor del vago llit va fer un gest afirmatiu.

-  Oui, monsieur, es el numero setze. Pero no pot haver estat ell. Jo l’hauria vist entrar o sortir del seu compartiment.

- Potser no, potser no. Pero ja ho aclarirem mes tard. Ara es tracta de saber que cal fer. -I va mirar Poirot.

Poirot tambe va mirar-lo.

- Bah, amic meu -digue monsieurBouc-. Ja podeu endevinar que es el que vull demanar-vos. Conec les vostres facultats. Us prego que vulgueu encarregar-vos d’aquesta investigacio. No, no, no podeu negar-m’ho. Ja podeu comprendre que per a nosaltres es d’una grandissima importancia. Parlo en nom de la Compagnie Internationale des Wagons-Lits. Sera magnific de poder presentar el cas resolt, abans no arribi la policia iugoslava! Altrament, sofrirem seriosos trastorns, retards i d’altres inconvenients. Potser detindrien persones innocents! En canvi, vos resoldreu el misteri!Direm: s’ha comes un assassinat… i aquest es el criminal!