Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- La seva seguretat?

- La meva vida esta amenacada, monsieurPoirot. Malgrat tot, soc un home que sap guardar-se. -De la butxaca de l’americana va treure’n un revolver automatic que va ensenyar per espai d’un moment. I va prosseguir secament-: No soc de la classe d’homes als quals poden agafar desprevinguts. Pero no hi ha mai prou precaucions. He pensat que voste es l’home que necessito, monsieurPoirot. I recordi que hi ha molts diners.

Poirot el va observar detingudament durant alguns minuts. La seva cara era completament inexpressiva. L’altre no va poder endevinar quins pensaments passaren per la seva ment.

- Ho sento, monsieur-digue finalment-. No puc fer-li el servei que demana.

L’altre el va mirar fixament.

- Digui el seu preu, aleshores.

Poirot mogue el cap negativament.

- No em compren, monsieur.Jo he tingut molta sort en la meva professio. Tinc diners suficients per a satisfer les meves necessitats i els meus capritxos. Actualment, nomes accepto els casos que m’interessen.

- Voste te moltes pretensions. ?Potser vint mil dolars el temptarien?

- No.

- Si preten que la quantitat sigui mes elevada, l’adverteixo que no obtindra absolutament res. Conec el valor de les coses.

- Jo tambe, misterRatchett.

- No troba acceptable la meva proposicio?

Poirot es posa dret.

- Si em perdona la meva opinio personal, li dire que no m’agrada la seva cara, misterRatchett -respongue Poirot.

I amb aquestes paraules, Poirot va abandonar el vago restaurant.

Capitol IV

Un xiscle a la nit

El Simplon-Orient Express va arribar a Belgrad a tres quarts de nou d’aquell vespre. I com que la sortida no era fixada fins a un quart de deu, Poirot va baixar a l’andana. Tanmateix, no s’hi va quedar durant gaire estona. El fred era intensissim, i malgrat que l’andana era coberta, la neu hi queia abundantment. Va retornar al seu compartiment. El conductor, que tambe havia baixat, picava de peus i es donava cops als bracos amb forca, per tal de reaccionar. Va adrecar-se a Poirot.

-  Monsieur,les seves maletes han estat traslladades al compartiment numero u, el de monsieurBouc.

- Pero, i monsieurBouc, on es?

- S’ha instal·lat al vago d’Atenes que acaben d’enganxar.

Poirot va anar a cercar el seu amic. MonsieurBouc va refusar les seves protestes.

- No te cap importancia. No te cap importancia. Es millor aixi. Com que vos aneu a Anglaterra, es millor que seguiu en el mateix vago fins a Calais. Jo estic perfectament aqui. Es mes tranquil. Aquest vago va buit gairebe, excepte un metge grec i jo mateix. Ah!, amic meu!, quina nit! Diuen que feia molts d’anys que no havia caigut tanta neu. Esperem que no ens impedira de fer el nostre cami. Puc dir-li, pero, que no estic massa tranquil.

A un quart de deu, puntualment, el tren va abandonar l’estacio i poc despres Poirot s’aixeca, va desitjar bona nit al seu amic i se’n va anar, passadis enlla, en direccio del seu vago, el qual estava situat seguidament despres del vago restaurant.

Durant aquest segon dia de viatge s’havia trencat el gel entre els viatgers. El coronel Arbuthnot era dret a la porta del seu compartiment parlant amb MacQueen.

MacQueen va interrompre la seva conversa en veure Poirot. Va semblar molt sorpres.

- Com! -exclama-. Jo creia que voste ens deixava. Va dir-me que es quedaria a Belgrad.

- Voste no va comprendre’m be -contesta Poirot, somrient-. Recordo ara que el tren va sortir d’Istanbul quan estavem parlant d’aixo.

- Pero, escolti, el seu equipatge ha desaparegut.

- L’han traslladat a un altre compartiment. Aixo es tot.

- Ah, ja ho comprenc!

Va continuar la seva conversa amb Arbuthnot i Poirot va seguir el seu cami passadis enlla.

Dues portes abans del seu compartiment va trobar la vella dama americana, mistressHubbard, que estava parlant amb la senyora de cara de be, la qual era sueca. MistressHubbard insistia perque l’altra li acceptes una revista.

- Emporti-se-la, amiga meva -li deia-. Jo ja tinc moltes altres coses per a llegir. Es terrible el fred que fa!

La dama va somriure amistosament en veure Hercule Poirot.

- Es molt amable -digue la sueca.

- No en parlem mes. Espero que passi una bona nit i que es trobi millor dema del seu mal de cap.

- Deu ser el fred. Ara em fare una tassa de te.

- Te una aspirina? N’esta segura? Jo en tinc. Be, bona nit tingui, amiga.

Aleshores es gira cap a Poirot amb ganes d’entaular una llarga conversa.

- Pobra criatura, es sueca! Pel que he pogut comprendre es una mena de missionera, una mestra. Una criatura molt bona, pero parla poc angles. S’ha interessat molt per tot el que li he explicat de la meva filla.

Poirot ja sabia tot el referent a la filla de mistressHubbard. Tots el viatgers que parlessin angles tambe ho sabien! Ella i el seu marit formaven part del personal d’un gran col·legi america a Esmirna i aquell era el primer viatge de mistressHubbard a Orient; feia saber l’opinio que tenia dels turcs i les condicions de les seves carreteres.

La porta del costat va obrir-se i va apareixer la pal·lida i llargaruda figura del criat de misterRatchett. Poirot va veure un moment misterRatchett assegut a la seva llitera. Ell tambe va veure Poirot i la seva cara es transforma, tornant-se verdosa de rabia. Despres, la porta va tornar a tancar-se.

MistressHubbard va agafar Poirot a part.

- Aquest home em fa por -li digue baixet-. No em refereixo pas al criat, no, sino a l’altre, el seu amo. Naturalment, l’amo! Aquest home te alguna cosa de malvat. La meva filla diu sempre que jo soc molt intuitiva. «Quan la mama te un pressentiment, sempre es amb rao», em diu sempre. I aquest home no m’agrada. La seva porta es al costat de la meva i aixo no em fa cap gracia. Ahir a la nit vaig posar la balda i, a mes, els bagatges contra la porta de comunicacio. Em va semblar que forcejava el pom. No m’estranyaria gens que resultes ser un assassi… Se que potser es una bestiesa, pero es aixi i no puc fer altrament. Aquest home em fa por! La meva filla va dir-me que tindria un viatge felic, pero no acabo d’estar tranquil·la. Ja veura com passa alguna cosa. Alguna cosa passara. No comprenc com un jove tan simpatic pot ser secretari seu.