Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

La bona dona va somriure, malgrat el seu espant.

- Si, naturalment, totes les senyores m’ho han assegurat. Jo…

Va callar, amb la boca oberta, i espantada novament.

- No, no -va dir-li Poirot-. Pot estar segura que tot es conforme. Miri, ara li explicare com va succeir. Aquell home, l’home que voste va veure amb l’uniforme dels Wagons-Lits, surt del compartiment del mort. Topa amb voste. Aixo es una contrarietat per a ell. Esperava que no el veuria ningu. Que fa, aleshores? Cal desfer-se de l’uniforme. Per a ell no es ja una salvaguarda, sino un perill.

La mirada de Poirot es va dirigir a monsieurBouc i al doctor Constantine, els quals estaven escoltant atentament.

- Esta nevant, com poden veure. La neu destarota tots el seus plans. On pot amagar aquella roba? Tots els compartiments son plens. No, passa per davant d’un en que la porta es oberta i el veu desocupat. Deu pertanyer a la dona amb la qual acaba de topar. Entra al compartiment, es treu l’uniforme i el fica rapidament a la maleta que hi ha en el portabagatges. D’aquesta manera es possible que passi algun temps abans no es descobreixi.

- I despres? -pregunta monsieurBouc.

- Aixo es el que hem de tractar de descobrir -respongue Poirot amb mirada significativa.

Va agafar l’uniforme. Li mancava un boto, el tercer. Va ficar la ma a la butxaca i va treure una clau de pas com les que fan servir els conductors per a obrir els compartiments.

- Aqui hi ha l’explicacio de com el nostre home va poder passar a traves de les portes tancades -digue monsieurBouc-. Les seves preguntes a mistressHubbard eren innecessaries. Tancada, o no tancada, a l’home va ser-li facil de passar per la porta de comunicacio. Despres de tot, si es te un uniforme de vago llit, tambe es por tenir una clau de pas.

- Per que no, aixo es? -respongue Poirot.

- Ho hauriem hagut d’imaginar, certament. Recordeu que Michel va dir que la porta del compartiment de mistressHubbard que dona al corredor era oberta quan ell va acudir a la trucada de la senyora.

- Exactament, monsieur-va dir el conductor-. Es per aixo que vaig pensar que la senyora devia somiar.

- Ara sera molt facil -va afegir monsieurBouc-. Sens dubte el criminal va voler tancar la porta de comunicacio, pero segurament degue sentir algun moviment en el llit i es va espantar.

- Ara ens toca de cercar el quimono de color escarlata -digue Poirot.

- Exactament. Pero els dos darrers compartiments que ens falta examinar, son ocupats per homes.

- Amb tot, els examinarem.

- Oh!, segurament. A mes, recordo perfectament la seva profecia.

Hector MacQueen va accedir amablement a l’escorcoll.

- Creia jo que vindrien mes aviat -va dir amb un trist somriure-. Decididament, soc el viatger mes sospitos de tot el tren. Nomes falta trobar un document en que s’especifiqui que el vell em deixa tota la seva fortuna i aixo aclarira les coses.

MonsieurBouc va dirigir-li una mirada plena de desconfianca.

- Dispensin la meva broma -digue, rapidament MacQueen-. No m’ha deixat cap centim, en realitat. Jo nomes li era util per als idiomes i coses per l’estil. Qui parli nomes un bon america, no es apte d’anar pel mon. Jo no soc un gramatic, pero se anar de compres i m’espavilo en frances, alemany i italia.

La seva veu era una mica mes greu que de costum. Semblava com si estigues lleugerament intranquil per l’escorcoll, malgrat la seva voluntat.

Poirot va alcar el cap.

- Res! -digue-. Ni tan sols un llegat comprometedor!

MacQueen va sospirar.

- Be, m’he tret un pes del damunt -digue humoristicament.

Es traslladaren al darrer compartiment. L’examen dels bagatges del robust italia i del criat no va donar cap resultat.

Els tres homes van reunir-se al final del vago, mirant-se els uns als altres.

- Que cal fer? -pregunta monsieurBouc.

- Retornem al vago restaurant -digue Poirot-. Nosaltres sabem, ara, tot el que podem saber. Tenim les declaracions dels viatgers, el testimoniatge dels seus equipatges i la prova dels nostres ulls. No podem esperar cap mes ajut. Ara ens toca de fer treballar els nostres cervells.

Es va palpar les butxaques per tal de cercar l’estoig de cigarretes. Aquest era buit.

- Tornare dintre un moment -els digue-. Necessito cigarretes. L’assumpte es molt dificil, un assumpte molt curios. Qui portava el quimono escarlata? ?On ha passat? Voldria saber-ho. Hi ha alguna cosa en aquest cas…, algun factor… que se m’escapa! Es dificil perque ho han fet dificil. Ja ho discutirem. Perdoneu-me un moment.

Va allunyar-se rapidament pel passadis en direccio del seu compartiment. Sabia que tenia una provisio de cigarretes en una de les maletes.

Va baixar-la del portabagatges i va obrir-la. Va quedar parat.

Curosament plegat, damunt la primera safata de la maleta hi havia un quimono fi de seda de color escarlata amb uns dragons brodats.

- Bah! -va murmurar-. Aixo es un desafiament. Molt be. L’accepto.

Tercera part

Hercule Poirot jeu i reflexiona

Capitol I

Qui d'ells?

MonsieurBouc i el doctor Constantine estaven parlant junts quan Poirot va entrar al vago restaurant. MonsieurBouc semblava decepcionat.

- Le voila-va dir en veure Poirot. I afegi, mentre el seu amic s’asseia-: Si resoleu aquest cas, mon cher, creure en miracles!

- Tant el preocupa aquest cas?

- Naturalment, em preocupa molt. I el que es pitjor es que no hi trobo ni cap, ni peus.

- Jo tampoc -va dir el doctor mirant Poirot amb gran interes.

- Per ser franc -digue-, no comprenc que podra fer ara.

- No? -digue Poirot pensaros.