Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- Potser el «va» coneixer. Potser, ja, aquesta dona havia intentat d’atemptar contra la seva vida vestida d’home, per tal de realitzar el seu proposit. Ratchett potser va sospitar que ella tornaria a fer servir el mateix truc i per aquest motiu va dir a Hardman que vigiles un home. Pero va fer observar, tanmateix, que tenia veu de dona.

- Es una possibilitat -digue monsieurBouc-. Pero…

- Escolteu, amic meu. Vaig a notificar-vos algunes inconsistencies que va observar el doctor Constantine.

I aleshores Poirot va explicar detalladament les conclusions a les quals ell i el doctor havien arribat respecte a la natura de les ferides de l’home mort.

MonsieurBouc mogue el cap, escepticament.

- Se perfectament quins son els seus sentiments -li digue Poirot amb simpatia-. El cap li balla, ?no es cert?

- Tot aixo sembla una fantasia -exclama monsieurBouc.

- Exactament. Es absurd…, es improbable…, es impossible. Es el que jo m’he dit a mi mateix. Pero, malgrat tot, amic meu, «es»! No podem eludir els fets.

- Sembla bogeria!

- Oi? Ho es tant, amic meu, que a vegades em volta la sensacio que, en realitat, tot ha de resultar molt senzill… Pero aquesta es nomes una «de les meves petites idees».

- Dos assassins! -es lamenta monsieurBouc-. I en l’Orient Express!

Aquesta idea gairebe el va fer plorar.

- I ara fem la fantasia encara mes fantastica -digue Poirot alegrement-. Ahir a la nit, al tren, hi hagueren dos misteriososviatgers. Un d’ells es l’empleat de Wagons-Lits, corresponent a la descripcio donada per misterHardman i que va veure, tambe, el coronel Arbuthnot i misterMacQueen. L’altre es una dona amb un quimono de color escarlata (una dona alta i esvelta) vista per Pierre Michel, per missDebenham i per mi mateix, i ensumada (diguem-ho aixi) pel coronel Arbuthnot! Qui era aquesta dona? En el tren ningu no admet de tenir un quimono de color escarlata. Ella, tambe, s’ha esfumat. ?Eren ella i el fals empleat de Wagons-Lits, la sola i mateixa persona? ?O es tracta d’una persona completament diferent? En tot cas, on han anat a parar? I, incidentalment, ?que s’ha fet de l’uniforme dels Wagons-Lits i el quimono escarlata?

- Ah!, aixo ja es quelcom de concret! -va exclamar monsieurBouc, aixecant-se-. Escorcollarem tots els bagatges de tots els viatgers. Si, almenys ara ja tenim alguna cosa.

Poirot tambe va aixecar-se.

- Vaig a fer una profecia -digue.

- Una profecia?

- Saben on son? Tinc una petita idea.

- On son?

- Trobareu el quimono escarlata en els bagatges d’un dels homes i l’uniforme de l’empleat del vago llit en la maleta de Hildegarde Schmidt.

- Hildegarde Schmidt…? Vos creieu…?

- No pas el que vos penseu. M’explicare. Si Hildegarde Schmidt es culpable, l’uniforme «podria» trobar-se en els seus bagatges, pero si es innocent, «certament» sera alla.

- Pero… -va comencar de dir monsieurBouc, pero va aturar-se-. Quin soroll es aquest que s’apropa? -va exclamar-. Sembla una locomotora en marxa.

El soroll se sentia cada vegada mes prop. Consistia en uns crits i exclamacions proferides per una veu de dona. La porta del final del vago restaurant va obrir-se bruscament.

MistressHubbard va fer irrupcio.

- Es horroros! -cridava-. Horroros! En la meva bossa de l’esponja! En la meva espongera! Horrible…! Un gran ganivet… tot brut de sang…!

I, de sobte, no podent resistir mes, va caure, desmaiada, damunt l’espatlla de monsieurBouc.

Capitol XIV

L’arma

Amb mes forca que gentilesa, monsieurBouc va dipositar el desmaiat cap de mistressHubbard damunt una taula. El doctor Constantine va cridar un dels empleats del vago restaurant, el qual va acudir tot seguit.

- Aguanti-li el cap aixi -digue el doctor-. Quan torni en si, doni-li una mica de conyac. Ha compres?

I va correr cap als altres dos. El seu interes estava concentrat en el crim i no donava cap importancia als desmais de les senyores de mitja edat.

Es possible, pero, que mistressHubbard es retornes molt mes aviat amb el procediment ordenat, que no pas si li haguessin prodigat les mes grans atencions. Pocs minuts despres, ja va sentir-se millor i va trobar-se asseguda paladejant el conyac que hi havia en un vas aguantat pel cambrer. Va comencar de parlar.

- No puc dir-los el terrible que es tot aixo! Ningu no pot comprendre els meus sentiments! Sempre he estat molt sensible…, des de petita. Nomes de veure sang…, oh!, estic horroritzada…!, quan ho recordo…!

L’empleat va tornar a presentar-li el vas.

-  Encore un peu, madame.

- Sap que em trobo millor? Jo soc abstemia. No bec cap classe d’alcohol, ni de vi, mai. Tota la meva familia tambe son abstemis. Pero, ara, com que el metge m’ho ha ordenat…

Va beure uns quants glopets mes.

Mentrestant, Poirot i monsieurBouc, seguits pel doctor Constantine, sortiren rapidament del vago restaurant i enfocaren el corredor en direccio del vago Istanbul-Paris, cap al compartiment de mistressHubbard.

Tots els viatgers del tren semblava que s’haguessin congregat davant la porta. El conductor, visiblement enfadat, guardava l’entrada.

-  Mais il n'y a rien a voir-anava dient en diferents idiomes.

- Deixin-me passar, facin el favor -va dir monsieurBouc.

Calgue que s’obris pas bruscament per entremig dels viatgers i va entrar al compartiment. Poirot el seguia.

- Celebro que hagi vingut, monsieur-digue el conductor amb un sospir de descans-. Tothom vol entrar. La dama americana ha comencat a cridar tant que, ma foi!,he pensat que l’estaven assassinant. He vingut corrents i ella seguia cridant com una boja que volia veure’l a voste. Despres ha arrencat a correr pel passadis, esvalotant i dient a tothom que havia passat. -I va afegir, amb un gest de la ma-: Es aqui, monsieur.Jo no he tocat res.

Penjada del pestell de la porta de comunicacio amb el compartiment del costat, es veia una gran espongera de goma. A terra, en el mateix lloc on l’havia deixat caure mistressHubbard, hi havia una daga de fulla recta, i d’estil pseudooriental amb un manec repujat. La fulla presentava unes taques com de rovell.