Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- No era pas el mateix empleat que va venir a avisar-me, monsieur.Era un altre.

- Ah!, un altre! Ja l’havia vist, voste, abans?

- No, monsieur.

- Ah! ?Creu, voste, que el podria reconeixer, si el tornes a veure?

- Em penso que si, monsieur.

Poirot va murmurar algunes paraules a l’orella de monsieurBouc. Aquest va aixecar-se rapidament i va dirigir-se cap a la porta per tal de donar una ordre.

Poirot va seguir amb el seu interrogatori, emprant les maneres mes amables possible.

- Ha estat mai a America, FrauSchmidt?

- Mai, monsieur.Crec que es un gran pais.

- ?Ha sentit dir, potser, qui era, en realitat, aquest home al qual han assassinat? Era el responsable de la mort d’una nena petita.

- Si, ja ho sentit dir, monsieur.Una cosa abominable…, monstruosa. El bon Deu no hauria de permetre aquestes coses. A Alemanya no som tan malvats.

La bona dona tenia els ulls plens de llagrimes. Els seus instints maternals estaven trasbalsats.

- Fou un crim abominable -digue Poirot, greument.

Va treure’s un trosset de roba de batista molt fina, de la butxaca i el va ensenyar a la dona.

- Es de voste aquest mocador, FrauSchmidt?

Es feu un moment de silenci mentre ella l’examinava. El color va pujar-li a la cara quan va contestar:

- Ah!, no, naturalment. No es meu, monsieur.

- Te la inicial «H», veu? He cregut que es de voste.

- Oh, monsieur.Aixo es un mocador de gran dama. Un mocador molt car. Brodat a ma. Segurament es de Paris.

- No sap pas de qui pot ser?

- Jo? Oh, no, monsieur.

Dels tres homes que estaven escoltant, nomes Poirot va percebre una lleugera vacil·lacio en la resposta de la cambrera.

MonsieurBouc digue alguna cosa a l’orella de Poirot. Aquest va assentir amb el cap i digue, adrecant-se a l’alemanya:

- Ara vindran els tres empleats dels vagons llit. ?Voldra fer el favor de dir-nos quin es el que voste va trobar la nit passada quan anava amb la manta per la princesa?

Van entrar el tres homes. Pierre Michel, el robust i ros conductor del vago Atenes-Paris i el no menys corpulent conductor del vago de Bucarest.

Hildegarde Schmidt va mirar-los i immediatament va moure negativament el cap.

- No, monsieur-va dir-. No es cap d’aquests tres el que vaig veure ahir a la nit.

- Doncs, son aquests els unics conductors que hi ha al tren. Deu estar equivocada.

- N’estic completament segura, monsieur.Aquests son tots alts i corpulents. El que jo vaig veure era baix i moreno. Portava un petit bigoti. La seva veu quan va dir-me: «Pardon»,semblava la d’una dona. Naturalment, el recordo perfectament, monsieur.

Capitol XIII

Resum de les declaracions dels viatgers

- Un home baix, moreno i amb veu efeminada -digue monsieurBouc.

Els tres empleats i Hildegarde Schmidt havien sortit, ja, del vago restaurant.

MonsieurBouc va fer un gest desesperat.

- No entenc res… res en absolut de tot aixo! ?L’enemic del qual Ratchett parlava, resulta que ha estat en el tren, malgrat tot? Pero, on es ara? ?Com pot haver-se evaporat en l’aire? El cap em roda! Amic meu, digueu-me alguna cosa, us ho suplico. Expliqueu-me com l’impossible pot ser possible!

- Heus aci una bona frase -respongue Poirot-. L’impossible no pot haver succeit; per tant, l’impossible pot ser possible, malgrat totes les aparences.

- Expliqueu-me, doncs, rapidament, que va passar, en realitat, ahir a la nit en el tren.

- No soc bruixot, mon cher.Soc, igualment com vos, un home al qual li balla el cap. Aquest assumpte progressa d’una manera molt estranya.

- Jo trobo que no progressa de cap manera. Encara som on erem.

Poirot va negar amb el cap.

- No, aixo no es veritat. Hem avancat. Coneixem certs detalls. Hem sentit les declaracions dels viatgers.

- I que n’hem tret? Res, en absolut.

- No ho diria pas jo aixi, amic meu.

- Potser exagero. L’america Hardman i la cambrera alemanya…, si, potser si que ens han dit alguna cosa. Es a dir, l’assumpte s’ha complicat mes que no pas ho era.

- No, no, no -digue Poirot suaument.

MonsieurBouc va moure’s en el seu seient.

- Parleu, doncs. Escoltem la sapiencia d’Hercule Poirot!

- ?No us he dit que jo, igualment com vos, estic completament desorientat? Pero, almenys, podem mirar de front el nostre problema. Podem disposar els fets que coneixem, amb ordre i amb metode.

- Segueixi, faci’m el favor -digue el doctor Constantine.

Poirot va aclarir-se la veu i va allisar un paper assecant.

- Repassem el cas tal com es troba en aquest moment. En primer lloc tenim uns quants fets que son indiscutibles. Aquest home, Ratchett, o Cassetti, ha rebut dotze punyalades i ha mort la nit passada. Aquest es un dels fets.

- Ho concedeixo, mon vieux,ho concedeixo -respongue monsieurBouc en un to ironic.

Hercule Poirot no en va fer cap cas. I va continuar tranquil·lament:

- De moment, passare per sobre d’algunes aparences peculiars de les quals el doctor Constantine i jo ja hem discutit. Ja ens n’ocuparem en el moment oportu. El seguent fet d’importancia, segons el meu parer, es «l’hora» del crim.

- Aquesta es una de les poques coses que ja coneixem -digue monsieurBouc-. El crim ha estat comes a un quart de dues d’aquesta matinada. Totes les aparences demostren que era aquesta hora.

- No «totes». Vos exagereu. Hi ha, indubtablement, certes proves que demostren aquest punt de vista.

- Celebro que, almenys, ho admeteu.