Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- Suposo que si.

- ?Recorda, voste, quan va rebre misterRatchett el darrer anonim, amenacant-lo?

- El mati del dia que vam sortir de Constantinoble.

- Permeti que li faci, encara, una altra pregunta, misterMacQueen. ?Estava, voste, en bones relacions amb el seu amo?

El jove va contestar sense titubeig:

- Ratchett i jo estavem en excel·lents relacions.

-  MisterMacQueen, ?potser podria donar-me el seu nom i la seva adreca d’America?

MacQueen va donar el seu nom: Hector Willard MacQueen, i una adreca a Nova York.

Poirot es recolza damunt els coixins.

- Per ara aixo es tot, misterMacQueen -digue-. Li agraire molt que guardi per a voste la noticia de la mort de misterRatchett.

- El seu criat, Masterman, caldra que la sapiga.

- Probablement, a hores d’ara ja la coneix -contesta Poirot-. Si es aixi, procuri que no digui res.

- No sera gens dificil. Es molt reservat, com a bon angles. Te una opinio molt minsa dels americans, i cap dels ciutadans de qualsevol altra nacionalitat.

- Moltes gracies, misterMacQueen.

L’america va sortir del vago.

- I be? -va preguntar monsieurBouc-. ?Creieu que es cert el que ha dit aquest jove?

- Sembla honrat i sincer. No ha fingit pas sentir afecte pel seu amo, com hauria fet si estigues complicat en l’afer. Be es veritat que misterRatchett no va assabentar-lo d’haver volgut contractar els meus serveis i que no va aconseguir-ho, pero no crec pas que aixo sigui una circumstancia sospitosa. Suposo que misterRatchett era un home molt reservat en tots els seus assumptes.

- Aixi, doncs, voste descarta una persona d’aquest crim -digue monsieurBouc alegrement.

Poirot va mirar-lo severament.

- Jo sospito de tothom fins al darrer moment -respongue-. Tanmateix, confesso que no veig MacQueen, sere i reflexiu, perdent el cap i apunyalant la seva victima dotze o catorze vegades. Aixo no esta d’acord amb la seva psicologia, no, de cap manera.

- Certament, no -digue Bouc pensarosament-. Aquest es l’acte d’un home enfollit per un odi frenetic. Mes aviat suggereix un temperament llati. O, tal com ha dit el nostre amic, el chef de train, s’hi veu la ma d’una dona.

Capitol VII

El cadaver

Seguit pel doctor Constantine, Poirot va dirigir-se a l’altre vago i al compartiment ocupat per l’home assassinat. El conductor els va obrir la porta amb la seva clau.

Els dos homes entraren. Poirot es va girar cap al seu company, amb mirada interrogadora.

- S’ha tocat aquesta cabina?

- Ningu no ha tocat res. He procurat no canviar la posicio del cos quan he fet l’examen.

Poirot va aprovar amb el cap. Va donar una mirada al seu voltant.

La primera sensacio que es tenia era la d’un fred intensissim. La finestra era oberta de bat a bat i la cortina descorreguda.

- Brrrr! -va fer Poirot.

L’altre va somriure.

- No he volgut tancar-la -digue.

Poirot va examinar amb tota atencio la finestra.

- Te rao, voste -digue-. Ningu no ha pogut sortir per aquest cami. Es molt possible que la finestra oberta volia suggerir aquest fet, pero, si aixi fos, la neu ha desbaratat els projectes de l’assassi.

Va examinar, tambe, meticulosament, el marc de la finestra i, traient-se una capseta de la butxaca, va bufar una mica de polsim al damunt.

- No hi ha impressions digitals -va dictaminar-. Encara que si n’hi haguessin significarien molt poca cosa. Podrien ser de misterRatchett o del seu criat o be del conductor. Els criminals no cometen avui dia faltes tan grolleres. Aixi es que podem tancar tranquil·lament la finestra. Fa un fred insuportable!

Va acompanyar l’accio a la paraula i despres va dedicar la seva atencio, per primera vegada, a la figura immobil estirada a la llitera.

Ratchett estava de panxa enlaire. La jaqueta del seu pijama estava descordada i era tota bruta d’unes taques negroses.

- He hagut d’examinar la natura de les ferides -va explicar el doctor.

Poirot va aprovar amb el cap. Va inclinar-se damunt el cadaver. Finalment, va redrecar-se fent una ganyota.

- No es gens agradable -digue-. L’assassi degue esfereir-se, apunyalant una i altra vegada. Es repugnant. Quantes ferides ha comptat, voste?

- Dotze. D’elles una o dues pot dir-se que nomes son erosions. Pero tres d’elles son mortals de necessitat.

Hi havia quelcom en la manera de parlar del doctor que va cridar l’atencio de Poirot. Va mirar-lo fixament. El grec contemplava, perplex, el cadaver.

- Que hi ha que l’intrigui, doctor? Parli, amic meu. Que troba d’anormal?

- Te rao, efectivament -va confessar l’altre.

- Que es?

- Miri aquestes ferides -digue el doctor, assenyalant-les-. Son profundes; cada tall d’aquests ha travessat vasos sanguinis, i, tanmateix, les vores no sanguegen. No han sanguejat com obligatoriament hauria calgut que succeis.

- I aixo, que vol dir?

- Que l’home ja era mort…, que ja feia estona que havia mort quan les hi causaren. Pero, naturalment, aixo es absurd.

- Efectivament -digue Poirot, pensaros-. Potser el nostre assassi va pensar que no havia executat la seva feina degudament i torna per assegurar-se’n…, pero aixo es manifestament absurd! Alguna cosa mes?

- Nomes una cosa.

- Que?

- Miri aquesta ferida…, sota el brac dret…, prop de l’espatlla. Agafi aquest llapis. ?Li es possible de descarregar el cop?

Poirot va balancar la ma.

- Ja ho veig -respongue-. Amb la ma dreta es gairebe impossible. Caldria descarregar el cop al reves. Pero si el cop es dones amb la ma esquerra…

- Exactament, monsieurPoirot. Es pot assegurar que aquest cop ha estat descarregat amb la ma esquerra.