Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- No compti amb mi -va dir misterHardman-. No se res de res. Nomes estic ple d’admiracio natural. M’estranya, pero, que no digui res de les dues persones que falten: la cambrera i la vella senyora americana. ?Cal suposar que son les dues uniques persones innocents en tot el tren?

- A menys -digue Poirot somrient- que les reunim a la nostra col·leccio, com dire?, com a majordoma i com a cuinera de la familia Armstrong, per exemple.

- Be, res en el mon ja no em sorprendria, ara -digue misterHardman amb tranquil·la resignacio-. Una casa de boigs, ve’t aqui que es aquest tren!

- Ah!, mon cher!, aixo ja seria forcar massa les coincidencies -digue monsieurBouc-. Tots no hi poden pas estar complicats.

Poirot se’l va quedar mirant.

- Vos no ho compreneu -digue-. No compreneu res. Digueu-me, sabeu qui va matar Ratchett?

- I vos? -replica monsieurBouc.

- Jo, si -respongue Poirot-. Ja fa temps que ho se. Ho veig tan clar que m’estranya que vos no ho hagueu vist tambe.

Va mirar Hardman i li pregunta:

- I voste?

El detectiu va moure el cap i mira amb curiositat Poirot.

- Jo tampoc -va contestar-. No se res. ?Qui d’entre ells ha estat?

Poirot va guardar un minut de silenci. Despres digue:

- ?Voldra ser tan amable, misterHardman, de reunir-los tots aqui? En aquest cas hi ha dues solucions possibles. Vull exposar-les davant tots vostes.

Capitol IX

Poirot proposa dues solucions

Els viatgers anaren arribant al vago restaurant i anaven asseient-se al voltant de les taules. Mes o menys, tots tenien la mateixa expressio: una barreja d’expectacio i de temor. La dama sueca ploriquejava i mistressHubbard la consolava.

- Cal que es tranquil·litzi, amiga meva. Tot anira perfectament. No ha de perdre la serenitat. Si un de nosaltres es un indecent assassi, tots sabem perfectament que no pot ser voste. Caldria ser boig per a pensar tal cosa. Segui aqui i no es preocupi.

La seva veu va extingir-se quan Poirot va posar-se dret.

El conductor del vago llit es va aturar al costat de la porta.

- Permetra que em quedi, monsieur?

- Certament, Michel.

Poirot va aclarir-se el coll.

-  Messieurs et mesdames,parlare en angles, ja que penso que tots el coneixen poc o molt. Ens trobem aqui per tal d’investigar la mort de Samuel Edward Ratchett, alies Cassetti. Hi ha dues possibles solucions al crim. Les exposare totes dues i preguntare a monsieurBouc i al doctor Constantine, aqui presents, que jutgin quina es la veritable.

»Ara, tots vostes coneixen ja els fets d’aquest cas. MisterRatchett ha estat trobat aquest mati apunyalat. Va ser vist en vida, per darrera vegada, a les dotze trenta-set de la passada nit, quan va parlar amb el conductor del vago llit a traves de la porta. S’ha trobat un rellotge tot abonyegat en una butxaca del seu pijama, el qual marcava un quart de dues. El doctor Constantine ha examinat el cadaver i calcula l’hora de la mort entre mitjanit i les dues del mati. Mitja hora despres de les dotze, com ja saben tots vostes, el tren va veure’s obligat a aturar-se degut a una tempesta de neu. Despres d’aquesta hora, va ser completament impossible a ningu sortir del tren.

»La declaracio de misterHardman, membre de l’agencia de detectius de Nova York -diversos caps es giraren per mirar misterHardman-, demostra que ningu no va poder passar per davant del seu compartiment (numero setze, a l’extrem del passadis) sense ser vist per ell. Ens veiem, per tant, obligats d’admetre la conclusio que l’assassi cal que es trobi entre els ocupants d’un vago determinat: el vago Istanbul-Calais.

«Aquesta «era» la nostra teoria.

-  Comment?-va exclamar monsieurBouc alarmat.

- Pero els exposare una altra teoria. Es molt senzilla. MisterRatchett tenia un enemic a qui temia. Va donar la descripcio d’aquest enemic a misterHardman i li digue que l’atemptat, si s’efectues, es realitzaria, probablement, durant la segona nit despres de la sortida d’Istanbul.

»Pero no puc dir-los, senyores i senyors, que misterRatchett sabia molt mes del que va dir. L’enemic, tal com misterRatchett esperava, va pujar al tren a Belgrad o, possiblement, a Vincovci,per la porta que van deixar oberta el coronel Arbuthnot i misterMacQueen, els quals acabaven de baixar a l’andana. El criminal anava proveit d’un uniforme d’empleat dels Wagons-Lits, posat damunt el seu vestit ordinari, i d’una clau de pas que li va permetre l’acces al compartiment de misterRatchett, malgrat que la porta era tancada. MisterRatchett estava sota els efectes d’una droga hipnotica. Aquell home el va apunyalar amb gran ferocitat i va sortir del compartiment per la porta de comunicacio amb el compartiment de mistressHubbard…

- Aixi va ser, exactament -digue mistressHubbard afirmant amb el cap.

- Va llancar la daga -va continuar dient monsieurPoirot- a l’espongera de mistressHubbard, en passar. Sense adonar-se’n, va perdre un boto del seu uniforme. Aleshores sorti al passadis i en el primer compartiment buit que va trobar, va ficar l’uniforme, precipitadament, en una maleta, i pocs minuts despres, vestit amb el seu vestit ordinari, va abandonar el tren poc abans que aquest es poses en marxa. A la sortida va utilitzar el mateix cami que per a entrar: la porta propera al vago restaurant.

Tots els oients deixaren escapar un sospir.

- I respecte al rellotge? -va preguntar misterHardman.

- Aqui va l’explicacio completa: mister Ratchett va oblidar de retardar-lo d’una hora, com hauria calgut que fes, a Tzaribrod.El seu rellotge encara duia l’hora de l’Europa oriental, la qual avanca d’una hora respecte a l’Europa central. Era, doncs, «un quart d’una» quan misterRatchett va ser apunyalat, i no un quart de dues.

- Pero aquesta explicacio es absurda -va exclamar monsieurBouc-. ?Que ens diu de la veu que es va sentir dins el compartiment, a la una menys vint-i-tres minuts? ?Va ser la veu de Ratchett, o be la del seu assassi?

- No pas necessariament. Va poder ser, perfectament, una tercera persona. Algu que va entrar per parlar amb misterRatchett i el va trobar mort. Aleshores va tocar el timbre per tal de cridar el conductor, pero es va espantar, tement que se l’acuses del crim, i va parlar fent veure que era Ratchett.