Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗

- Voste va massa de pressa. Voste arriba a la conclusio molt abans del que jo em permetre.

- Hi veu alguna altra alternativa?

- Certament, hi es. Suposem, per exemple, que voste ha comes un crim i desitja que recaiguin les sospites sobre una altra persona. Be, en el tren viatja certa persona relacionada intimament amb la familia Armstrong, una dona. Suposem, aleshores, que voste deixa caure en el lloc del crim un mocador pertanyent a aquella dona… Aquesta sera interrogada i es descobrira la seva relacio amb la familia Armstrong… et voila.El motiu i la peca de conviccio.

- Pero en tal cas -va objectar el doctor-, la persona indicada es innocent, i no fara res per disfressar la seva identitat.

- Ah, si? Realment? Es aixo el que voste creu? Aixo es l’opinio general d’un policia vulgar. Pero jo conec la natura humana, amic meu, i puc dir-li que la persona mes innocent perd el cap i fa les coses mes absurdes, si se l’encara, de sobte, davant la possibilitat de veure’s processada per assassinat. No, no, la taca de greix i l’etiqueta canviada no proven la culpabilitat…, proven unicament que la comtessa Andrenyi esta nerviosa per alguna rao referent a la seva identitat.

- ?Quina relacio creu, voste, que pot lligar-la amb la familia Armstrong? Segons diu ella, no ha estat mai a America.

- Exactament, i parla un angles molt deficient i, a mes, te un aspecte estranger molt exagerat. Pero no sera dificil d’esbrinar qui es. He citat no fa gaire el nom de la mare de mistressArmstrong. Era Linda Arden, una gran actriu, especialment interpretant papers del teatre shakespearia. Recordi As you like it(el bosc d’Arden i Rosa-lind). Va ser en aquesta peca de teatre que ella va inspirar-se per al seu nom de guerra. Linda Arden, el nom amb el qual es va fer famosa arreu del mon, no era el seu veritable nom. Em sembla que es deia Goldenberg…, segurament tenia sang de l’Europa central en les seves venes, potser d’origen jueu. Tota classe de nacionalitats van a parar a America. Els suggereixo, senyors, que aquella germaneta de mistressArmstrong, poc mes d’una nena a l’epoca que va succeir la tragedia, era Helena Goldenberg, la filla petita de Linda Arden, i que va casar-se amb el comte Andrenyi quan va estar com attachea Washington.

- Pero la princesa Dragomiroff va dir que s’havia casat amb un angles…

- El nom del qual no pot recordar! I jo els pregunto, amics meus: es aixo realment probable? La princesa Dragomiroff estimava Linda Arden tal com una gran dama estima els grans artistes. Era padrina d’una de les seves filles. ?Oblidaria tan rapidament el nom de casada de l’altra fila? No es probable. No. Jo crec poder afirmar que la princesa Dragomiroff va mentir. Ella havia vist Helena en el tren. I va comprendre immediatament, quan va assabentar-se de qui era realment Ratchett, que les sospites recaurien sobre Helena. Per aixo, quan li vam prendre declaracio, preguntant-li respecte a la germana de mistressArmstrong, va mentir rapidament…, esta desmemoriada, no pot recordar, pero li sembla que «Helena va casar-se amb un angles»…, suggerencia que s’allunya tot al mes possible de la veritat.

Un dels empleats del vago restaurant va entrar per la porta del capdavall del vago i es va apropar a ells. S’adreca a monsieurBouc.

- Es podra servir aqui el dinar, senyor? Fa estona que esta a punt.

MonsieurBouc va mirar Poirot, i aquest va assentir amb el cap.

- Si, poden servir el dinar aqui.

L’empleat va desapareixer per la porta del fons. La seva campana va comencar de sentir-se pel corredor:

-  Premier service. Le diner est servi. Premier service…

Capitol IV

La taca de greix en un passaport hongares

Poirot va compartir la taula amb monsieurBouc i el doctor.

Els viatgers reunits en el vago restaurant estaven molt pansits. Parlaven molt poc. Fins i tot la loquac mistressHubbard estava anormalment callada. Quan s’assegue, va dir:

- No se pas si em veure amb cor de menjar res…

Pero despres va acabar-se tot el que li oferiren, animada per la dama sueca, que semblava considerar-la com si estigues sota la seva tutela.

Abans de comencar a servir, Poirot va agafar el maitre per una maniga i li digue algunes paraules en veu baixa. Constantine va comprendre molt aviat quines havien estat les paraules que digue Poirot al cambrer, ja que va observar que el comte i la comtessa Andrenyi sempre eren servits els ultims i que al final de l’apat van tardar a presentar-los la nota. Va resultar, doncs, que el comte i la comtessa van esser els darrers a sortir del vago restaurant.

Quan, finalment, van aixecar-se i es dirigiren cap a la porta, Poirot va aixecar-se tambe i els va seguir.

-  Pardon, madame-digue-, li ha caigut el mocador.

I ensenyava a la dama el quadrat de finissima batista, amb el monograma.

Ella va agafar-lo, el mira i li va retornar.

- S’equivoca, monsieur.No es el meu mocador.

- No es el seu mocador? N’esta segura?

- Completament segura, monsieur.

- Tanmateix, madame,porta la seva inicial, una «H».

El comte va fer un moviment brusc. Poirot va fer veure que no ho veia. Els seus ulls estaven fixos en la cara de la comtessa.

Amb gran fermesa i tot mirant-lo, ella va contestar:

- No l’entenc, monsieur.Les meves inicials son «E. A.».

- Em sembla que no. El seu nom es Helena, amb H», no Elena sense «H»: Helena Goldenberg, la filla petita de Linda Arden. Helena Goldenberg, la germana de mistressArmstrong.

Durant uns minuts va haver-hi un silenci de mort. Tant el comte com la comtessa estaven pal·lidissims. Poirot els digue en un to mes suau:

- Es inutil de negar-ho. Aquesta es la veritat, ?no es cert?

El comte va saltar furiosament.

- Pregunto, monsieur,quin dret te, voste…

Ella va interrompre’l, tapant-li la boca amb la seva maneta.

- No, Rudolph. Deixa’m parlar. Es inutil de negar el que diu aquest senyor. Asseiem-nos, estarem millor, i parlem de l’assumpte.

La seva veu havia canviat. Tenia encara la riquesa de to meridional, pero s’havia fet, de sobte, mes tallant i mes incisiva. Per primera vegada, la seva veu era decididament americana.