Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата (лучшие книги без регистрации .txt) 📗
- Va posar-se a riure i digue algunes paraules. Gairebe no les vaig entendre.
- I que va fer despres, mademoiselle? -va preguntar Poirot amb tacte.
- Vaig anar a veure la senyora americana, mistressHabbard, per preguntar-li si podia donar-me una aspirina.
- ?Li va preguntar, ella, si la porta de comunicacio amb l’altre compartiment, el de misterRatchett, era tancada?
- Si.
- I ho era?
- Si.
- Que va fer despres?
- Despres vaig tornar cap al meu compartiment, vaig prendre’m la pastilla d’aspirina i vaig ficar-me al llit.
- A quina hora passava tot aixo?
- Quan vaig ficar-me al llit faltaven cinc minuts per a les onze, perque vaig mirar el rellotge abans de donar-li corda.
- Va adormir-se rapidament?
- No pas massa rapidament. El mal de cap m’anava passant, pero encara vaig trigar una estona.
- ?El tren estava ja aturat quan voste va adormir-se?
- Va deturar-se abans d’haver-me quedat adormida, crec que era una estacio.
- Segurament, era Vincovci. ?Es aquest el seu compartiment, mademoiselle? -I li va indicar el planol.
- Si, aquest es.
- Voste te la llitera superior o la de baix?
- La de baix, la numero deu.
- Ha tingut alguna companya?
- Si, una noia anglesa. Molt bonica i molt amable. Ve des de Bagdad.
- Despres d’haver sortit el tren de Vincovci, ?aquesta noia va sortir del compartiment?
- No, estic segura que no.
- Com pot estar-ne tan segura, si dormia?
- Tinc un son molt lleuger. Em desperto al mes petit soroll. Estic segura que m’hauria despertat si ella hagues baixat de la llitera.
- Va sortir, voste, del compartiment?
- No, fins aquest mati.
- Te, voste, un quimono de seda de color escarlata?
- Certament, no. Tinc una molt confortable bata de llana.
- I la jove que esta amb voste, missDebenham? De quin color es la seva bata?
- D’un color malva pal·lid, com les que venen a Orient.
Poirot va aprovar amb el cap. Aleshores pregunta en to amistos:
- Quint es el motiu d’aquest viatge? Vacances?
- Si, vaig a casa meva de vacances. Pero primerament anire a Lausanne, a passar una setmana amb una germana meva.
- ?Sera tan amable d’escriure aqui el nom i l’adreca de la seva germana?
- Amb molt de gust.
Va agafar el paper i el llapis que ell li va allargar i va escriure el nom i l’adreca demanats.
- Ha estat mai a America, mademoiselle?
- No. Una vegada, pero, vaig estar a punt d’anar-hi. Calia que acompanyes una senyora invalida, pero al darrer moment van desistir del viatge. Vaig sentir-ho molt. Son molt bona gent, els americans. Donen molts diners per a fundar escoles i hospitals. Son una gent molt practica.
- ?Recorda haver sentit parlar alguna vegada del cas Armstrong? D’un rapte?
- No. Que va passar?
Poirot li ho va explicar.
Greta Ohlsson va indignar-se. La seva trossa de color groguenc tremolava per la seva emocio.
- Pensar que por haver-hi en el mon essers tan indignes! Pobra mare! El meu cor pateix per ella!
L’amable sueca va retirar-se amb la cara entristida i els ulls plens de llagrimes.
Poirot estava escrivint amb afany en un full de paper.
- Es pot saber que esteu escrivint, amic meu? -li pregunta monsieurBouc.
- Mon cher,tinc per costum de ser molt ordenat. Estic fent aqui una petita llista cronologica dels esdeveniments.
Va acabar d’escriure i va passar el paper a monsieurBouc.
MonsieurBouc va fer un gest d’aprovacio.
- Aixo es molt clar -digue.
- No hi ha res aqui que us cridi l’atencio?
- No, tot em sembla molt clar i normal. Es veu clarament que el crim va ser comes a un quart de dues. Tenim la prova del rellotge que ens ho diu amb tota evidencia i ho confirma, tambe, el relat de mistressHubbard. Per mi, no tinc cap dubte a endevinar la identitat de l’assassi. Jo dic, amic meu, que es el voluminos italia. Ve d’America, de Xicago, i us faig memoria que el ganivet es una arma italiana i que va apunyalar diverses vegades la seva victima.
- Aixo es cert.
- Sens dubte, aquesta es la solucio del misteri.Segurament ell i Ratchett devien actuar junts en els raptes. Cassetti es un nom italia. En certa manera, Ratchett ha estat un traidor. L’italia va seguir-li la pista; primerament va enviar-li les cartes amenacant-lo, i al final va venjar-se brutalment. Com podeu veure, tot es molt senzill.
Poirot mogue el cap, pensaros.
- Es tan senzill, que no m’ho crec -va murmurar.
- Doncs jo n’estic plenament convencut, que es aixi -respongue monsieurBouc, engrescat amb la seva teoria.
- ?I que em dieu del criat amb el seu mal de queixal que assegura que l’italia no s’ha mogut del seu compartiment?
- Aixo es dificil de dir.
Poirot va parpellejar.
- Si, i aixo es el mes molest. Desgraciadament per a la vostra teoria i afortunadament per al nostre amic italia, el criat de misterRatchett va patir de mal de queixal aquesta nit passada.
- Tot tindra la seva explicacio -digue monsieurBouc amb gran optimisme.
Poirot va moure altra vegada el cap.
- No es tan senzill com sembla -respongue.
Capitol VI
La declaracio de la princesa russa